Notícia/Actualitat

Una exposició i un cicle commemoren el 40è aniversari de la Federació Catalana de Cineclubs i posen en relleu la tasca imprescindible d’aquesta entitat en la difusió de la cultura cinematogràfica arreu del territori català. La mostra va més enllà d’aquesta data i repassa i explica el fenomen del cineclubisme al nostre país, i es completa amb una selecció de pel·lícules que han estat importants a través del temps per a aquesta manifestació cultural.

La Filmoteca convoca dues beques per fer pràctiques al Centre de Restauració de la Filmoteca de Catalunya (Parc Audiovisual de Catalunya,Terrassa) amb una durada màxima de 10 mesos, amb data d'inici el 15 de gener de 2020.

Les dues beques per fer pràctiques s'estructuren en les modalitats següents:

a) Catalogació de fons fílmics

Icíar Bollaín, uns ulls compromesos
Actriu magnètica a El sur, Malaventura o Tierra y libertad; directora amb personalitat i solidesa a Flores de otro mundo, Te doy mis ojos o Yuli. Icíar Bollaín és una figura imprescindible del cinema espanyol recent. Una extensa retrospectiva repassa a partir del 29 de novembre el seu doble vessant d’intèrpret i realitzadora. La cineasta interromprà la feina de muntatge del seu nou film, La boda de Rosa, per venir a la Filmoteca a presentar-la personalment.

El món de la cultura treballa perquè els nostres conciutadans sentin que viuen en una societat on es respecten els seus drets bàsics, especialment aquells que afecten la llibertat de pensament, d'expressió i de manifestació, sense els quals la cultura no té sentit.

Del 17 d’octubre al 3 de novembre, el Goethe-Institut Barcelona i la Filmoteca de Catalunya presenten, amb el suport de la Fundació Goethe Espanya i German Films, la 8a edició del Cicle Cinema Alemany Actual a Barcelona. El cicle ofereix un any més una selecció de 10 de les pel·lícules alemanyes recents més interessants, amb focus en les millors obres de cinema d’autor i en el cinema independent més original i innovador.

Choreoscope, el Festival Internacional de Cinema de Dansa de Barcelona, celebra set anys de cinema de dansa del 15 al 20 d’octubre, amb una programació més diversa i amb més estrenes que mai. En total, el festival projecta 48 curts, dos documentals, dues sèries i un llargmetratge, i compta amb diverses seus com la Filmoteca de Catalunya, el Cinema Maldà i la plataforma Filmin com a seu virtual.

Els propers 24 i 25 d’octubre de 2019, la Filmoteca de Catalunya coorganitzarà amb la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya les segones jornades sobre el Patrimoni Sonor i Audiovisual amb la voluntat de donar continuïtat a la iniciativa del 2018 de crear un espai de coneixement, debat i presentació d’experiències per als diferents professionals i estudiants de l’àmbit del patrimoni sonor i audiovisual.

Fa més de dues dècades que la Filmoteca acompleix una de les seves missions amb el cicle Aula de Cinema: preservar el passat per divulgar-lo a les noves generacions. Els Serveis Educatius de la Filmoteca coordinen aquest curs d’Història del Cinema, que proposa el que molts cineastes reconeixen com la millor escola: veure cinema, i veure’l en sala, l’entorn per al qual ha estat concebut. Aquest argument demostra la vigència d’un projecte que compta amb la complicitat de la majoria d’universitats i escoles de cinema del nostre país.

La principal tasca d’una filmoteca és mantenir viu el patrimoni cinematogràfic. Cada any, i ja en fa uns quants, a finals de juny, a Bolonya, diferents filmoteques de tot el món es troben per presentar films que han restaurat en el festival Cinema Ritrovato. En molts casos es tracta de pel·lícules que havien estat censurades per la moral o les conveniències polítiques de l’època, però també per raons comercials o estètiques. Són films que durant anys no s’havien pogut veure o es consideraven perduts per sempre. I a Bolonya ressusciten.

El Festival Panafricain du Cinéma et de la Télévision de Ougadougou (FESPACO) ha celebrat aquest any els seus 50 anys dedicat a la promoció dels cinemes africans. Un esdeveniment bienal que va néixer el 1969 i que ha sabut sobreposar-se a la crisi en el sector cultural, als desafiaments de la promoció i distribució de les cinematografies en el propi continent africà, a les noves vies que planteja l’àmbit digital i, sobretot, a l’amenaça del gihadisme que en els últims anys s’ha fet fort a la regió del Sahel, territori on s’emmarca la capital de Burkina Faso.