El film del director que dona títol a aquesta nova proposta és precisament el que la inaugura, com no podia ser d’una altra manera. Es tracta de convidar diferents cineastes catalans a posar en diàleg la seva obra amb títols d’altres filmografies, provocant un joc de miralls suggeridor.
L’estrena el 1970 de la seva opera prima L’uccello dalle piume di cristallo marca un punt d’inflexió en el giallo, el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta. Argento (Roma, 1940) va agregar al gènere una crueltat encara més perversa i un personalíssim estil operístic farcit d’efectismes visuals i de música inquietant. Un estil que ha creat escola i ha exercit una gran influència en cineastes com John Carpenter, Wes Craven, Brian De Palma, Gaspar Noé o Nicolas Winding Refn.
Com a tancament de l’any del Centenari del cinema amateur a Catalunya, la Filmoteca presenta Família Guerra. Material d’arxiu de l’artista Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, 1941).
La proposta neix d’una vídeo-instal·lació realitzada a partir d’un arxiu fílmic d’origen centreeuropeu que l’artista va trobar. A les mateixes bobines s’hi van localitzar, indistintament, filmacions d’escenes domèstiques d’estiueig i d’altres que capturen escenes de la Segona Guerra Mundial.
En el marc de la 31a edició de l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya presenta la retrospectiva dedicada al cineasta mexicà Nicolás Pereda, autor d’una quinzena de títols i cineasta habitual de l’Alternativa.
Com a tancament de l’any del Centenari del cinema amateur a Catalunya, exposem el projecte Família-Guerra. Material d’arxiu de l’artista Pere Noguera, una vídeo-instal·lació realitzada a partir d’un arxiu fílmic d’origen centreeuropeu que l’artista va trobar a l’Empordà.
La retrospectiva d’enguany de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya que acull la Filmoteca està dedicada al cineasta italià Ermanno Olmi (1931-2018). En una trajectòria de més de seixanta anys va alternar el documental i la ficció, el realisme d’època i la faula moderna, i l’ús d’actors no professionals amb la direcció d’estrelles del setè art.
La divuitena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que tindrà lloc del 7 al 17 de novembre a la Filmoteca de Catalunya, comptarà amb Palestina i el Líban com a protagonistes. Organitzada per l’ONG Sodepau, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Filmoteca de Catalunya, l'IEMed i l’ICEC, entre d’altres, la cita s’ha consolidat com a finestra oberta a la inspiració, l'anàlisi, la reflexió i les poderoses mirades de les veus més rellevants de les cinematografies del món àrab.
L’obra de la parella Camille Billops i James Hatch forma tot un bastió cultural de la comunitat afroamericana que va molt més enllà del cinema. Billops també va ser una destacada escultora, gravadora, pintora, ceramista, il·lustradora i escriptora, i Hatch era un home blanc erudit del teatre negre.
Miklós Jancsó (1921-2014) va donar a conèixer internacionalment el cinema hongarès gràcies als seus films èpics i històrics, tota una meditació apassionada sobre el poder i l’opressió del poble, filmats amb l’ús renovador del pla seqüència i una concepció coreogràfica de les escenes que l’ha convertit en tot un referent del cinema modern d’autor i d’esquerres.
