Pionera del cinema de no-ficció japonès, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes que ha aconseguit fer-se un lloc en un món d'homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels estudis Iwanami, productora de films educatius i pal de paller dels millors documentalistes nipons.
Ara que tot just comença l’any 5785 en el calendari d’aquesta cultura mil·lenària, la vint-i-sisena edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona presenta un seguit de pel·lícules en què la dialèctica de les mirades és la protagonista. Els títols programats obren un espai de reflexió i de crítica, de resistència i de compromís amb la pau i amb la vida, en un context d'escalada militar i violació massiva dels drets humans que està cometent l'estat d'Israel.
La Setmana del Cineclubisme 2024 estarà protagonitzada per dones del món del cinema. Concretament, per Rita Azevedo Gomes, Sefa Ponsatí, Valeria Sarmiento i Estibaliz Urresola Solaguren.
De l’1 al 6 d’octubre la Filmoteca de Catalunya acull l’onzena edició d’un esdeveniment anual coorganitzat i programat per la Federació Catalana de Cineclubs, que inclourà sis projeccions i el lliurament dels Premis Nunes 2024, que reconeixen films i trajectòries vinculats al moviment cineclubista.
Els requisits de participació són els següents:
• Els curtmetratges han de tenir alguna vinculació amb el barri del Raval (espais, personatges, autors...)
• S'accepten curtmetratges de ficció, documental, experimental o d'animació.
• Lxs autorxs han de tenir menys de 30 anys
El termini per inscriure les peces és del 30 de setembre al 18 d'octubre (ambdós inclosos) a través del Formulari d'inscripció
Durant la darrera dècada del franquisme i la Transició a la democràcia, Paulino Viota (Santander, 1948) va construir una obra cinematogràfica de gran significació política i artística, molt allunyada del discurs oficial, però amb una gran connexió amb la realitat social silenciada del seu temps.
El seminari Sarah Maldoror. Una identitat alternativa, programat pel Museu Tàpies, reivindica aquesta pionera del cinema africà i el meravellós llegat que ens ha deixat entorn de la negritud. Una obra essencial a l’hora d’abordar el moviment descolonial i les lluites per la diversitat social.
Pionera del cinema de no-ficció japonès, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes en aconseguir fer-se un lloc en un món d'homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels Estudis Iwanami, productora de films educatius i pal de paller dels millors documentalistes nipons. L'any 1976, amb Usuzumi No Sakura, s'independitza per produir les seves pròpies pel·lícules.
Una de les integrants de Les Insoumuses, el col·lectiu feminista francès dels anys 1970 i 1980 en què se centra l’exposició Precursores: feminismes, càmera en mà i arxiu a l’espatlla, és la protagonista de la programació del mes de setembre amb cicle propi: l’actriu i militant feminista Delphine Seyrig (1932-1990).
Una de les integrants de Les Insoumuses, el col·lectiu feminista francès dels anys 1970 i 1980, és la protagonista del mes de setembre amb cicle propi: l’actriu i militant femi
