Publicacions

Les pel·lícules són fruit d'una tasca d'equip, d'un grup de professionals que fan possible que l'espectador pugui asseure's a la foscor de la sala de cinema i gaudir d'històries més o menys versemblants, però, gairebé sempre, de ficció.

Antoni Padrós és una figura singular del cinema català. Un cineasta procedent de la pintura que, des de finals dels seixanta, va conjugar el cinema militant europeu amb l’underground nord-americà per desenvolupar una obra inclassificable i sempre al marge dels cànons industrials.

Director, guionista i productor, Antonio Chavarrías ha tingut sempre la quotidianitat en el seu punt de mira, encara que la seva filmografia vagi de la mà de morts poc accidentals i crims més propis del cinema negre.

Des dels orígens, el cinema s'ha acomodat al públic amb diverses versions d'un mateix títol. Aquest és, doncs, un fenomen cosubstancial a la història del setè art que aquest catàleg, que acompanya l'exposició del mateix títol, aborda amb tota la seva complexitat. Amb textos signats per especialistes internacionals, aquest volum serà, sens dubte, un punt de referència per a tractaments futurs d'aquest fet.

Des que va veure 'El procés' d’Orson Welles, Carlos Benpar porta el cinema a les venes. La seva memòria està associada a les pel·lícules que ha vist i també a les que ha fet, plenes de referències il·lustres al cinema clàssic.

Un recull fotogràfic de les sessions i les activitats del 69e Congrés de FIAF, celebrat a Barcelona entre el 22 i el 27 d'abril de 2013. Centrat en el tema de les "Multiversions", el Congrés va convocar un centenar de filmoteques i institucions internacionals de 62 països, representades per més de 300 congressistes. Fotògrafs: Hector Zampaglione i Jordi Roma.

La Filmoteca de Catalunya té com a funcions pròpies la preservació i restauració del patrimoni fílmic i documental. Des de les dues noves seus, a Barcelona i Terrassa, també es dona suport a la investigació i la difusió de la cultura cinematogràfica en un moment històric que es deriva del trànsit del suport analògic al digital. Preservar i difondre el patrimoni cinematogràfic equival a mantenir la memòria social del segle XX.

Arquitecte, pintor, escriptor i caçador, Jacinto Esteva va ser molt més que el centre cinematogràfic de l'Escola de Barcelona.

"Vida en sombras" (Llorenç Llobet Gràcia, 1947) és una peça clau de la història, encara no escrita en les seves justes dimensions, d’un cinema català fet de notables excepcions. ⠀