Les masculinitats diverses són cada cop més presents en les produccions culturals i també al cinema. Aquest gairebé sempre ens ha mostrat històries d’homes, però potser mai com ara no ens havia ensenyat vides masculines plenes de perplexitats, d’incerteses i de conflictes.
Per primera vegada seran cinc, i no tres, els llargmetratges que competiran pel prestigiós guardó que organitzen el Parlament Europeu i la European Film Academy, amb la col·laboració de la Comissió Europea i Europa Cinemas. Els títols constitueixen exemples perfectes de l’objectiu recurrent del projecte: celebrar i promoure pel·lícules que tractin qüestions socials i polítiques que afectin en l’actualitat la ciutadania europea i donar-hi suport.
Helena Trestíková és la convidada especial de la 26a edició del Festival DocsBarcelona. La cineasta txeca impartirà una masterclass -coorganitzada amb la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona-, i serà objecte d’una petita mostra que reuneix tres dels seus títols més celebrats: Katka (2010); Private Universe (2012) i el recent René – The Prisoner of Freedom (2021).
Completem la llista dels millors films estrenats en sales comercials el 2022 amb una altra selecció de set films inèdits a les nostres pantalles, però que han seduït a crítics i programadors en el context dels festivals. Una oportunitat única per veure’ls ara a casa nostra en una sala de cinema.
El 2009 el cineasta iranià Jafar Panahi va ser arrestat per primera vegada. Des d’aleshores, a conseqüència de discrepàncies polítiques amb les autoritats del seu país -especialment per defensar els drets de les dones-, ha estat detingut en més ocasions. Se’l va condemnar a sis anys de presó i vint d’inhabilitació professional, però la pressió internacional va aconseguir que se li atorgués la llibertat condicional i Panahi, tot i tenir prohibit sortir del país, ho va aprofitar per seguir creant en la clandestinitat.
Celebrem el centenari del senegalès Ousmane Sembène, considerat el “pare del cinema africà” i una figura cabdal en el despertar cultural de l’Àfrica postcolonial.
Wallay!, el festival de Cinema Africà de Barcelona, segueix el seu viatge per la diversitat i la creativitat del continent a través del cinema. La sisena edició del certamen arrenca el Dia Mundial d’Àfrica (25 de maig) per reivindicar la qualitat del cinemes del continent negre i amb la intenció de servir d’eina per a la revisió de l’imaginari estereotipat que existeix sobre aquest territori.
Aquest programa configurat per col·legues de la Cinémathèque Québécoise estableix un diàleg entre pel·lícules independents restaurades recentment i obres del cinema contemporani que mostra ruptures i continuïtats, entre el documental social, la pel·lícula d’assaig, el cinema experimental i l’autoficció poètica.
Presentacions a càrrec de Guillaume Lafleur, programador de la filmoteca de Montreal.
Amb la col·laboració de:
Ana Poliak (Buenos Aires, 1962) va fer tres grans llargmetratges en contra de les circumstàncies. Eren anys de ruïna econòmica, directament heretada de la dictadura argentina, i les directores dones es comptaven amb els dits d’una mà.
La crida a la resistència, a l’esperança i al canvi ha estat una constant en l’obra de Peter Nestler des que va començar a fer pel·lícules a principis dels seixanta. Els seus films mostren com influïen les polítiques econòmiques i industrials d’Alemanya Occidental en la vida de la classe treballadora. També van abordar el llegat i la persistència nazi en l’Alemanya socialdemòcrata, així com històries de resistència política i moviments obrers.
