Aquest programa configurat per col·legues de la Cinémathèque Québécoise estableix un diàleg entre pel·lícules independents restaurades recentment i obres del cinema contemporani que mostra ruptures i continuïtats, entre el documental social, la pel·lícula d’assaig, el cinema experimental i l’autoficció poètica.
Presentacions a càrrec de Guillaume Lafleur, programador de la filmoteca de Montreal.
Amb la col·laboració de:
Ana Poliak (Buenos Aires, 1962) va fer tres grans llargmetratges en contra de les circumstàncies. Eren anys de ruïna econòmica, directament heretada de la dictadura argentina, i les directores dones es comptaven amb els dits d’una mà.
La crida a la resistència, a l’esperança i al canvi ha estat una constant en l’obra de Peter Nestler des que va començar a fer pel·lícules a principis dels seixanta. Els seus films mostren com influïen les polítiques econòmiques i industrials d’Alemanya Occidental en la vida de la classe treballadora. També van abordar el llegat i la persistència nazi en l’Alemanya socialdemòcrata, així com històries de resistència política i moviments obrers.
El cicle Univers Buñuel, acompanya l'exposició El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa, tot proposant un diàleg entre les set pel·lícules realitzades a Mèxic amb Gabriel Figueroa i altres produccions franceses i espanyoles del cineasta, així com altres films que orbiten per l’univers Buñuel.
El festival de cinema La Inesperada, focalitzat en la no-ficció, celebra la seva tercera edició presentant quatre sessions a la Filmoteca de Catalunya. Entenent les pràctiques de no-ficció com un territori lliure i ampli, el festival ofereix un ventall formal en què tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals.
"No es tracta únicament de no representar, cal no comunicar” deia Carmelo Bene (1937-2002). Aquest desafiament es va reflectir en cinc films, realitzats pel diable del teatre italià entre els anys 1968 i 1973.
Michael Powell i Emeric Pressburger es coneixen el 1938. L’afinitat entre les dues personalitats que acabarien esdevenint el tàndem més singular i creatiu de la història del cinema britànic és instantània, i no triguen a fundar la companyia The Archers, on comparteixen el crèdit de guionista, productor i director dels seus films. Tot i que sembla que el concepte visual i la direcció anaven a càrrec de Powell mentre que Pressburger s’ocupava d’escriure les històries, de la producció i de col·laborar en el muntatge i en l’ús de la música.
Després de passar per l’Escola Nacional de Cinema i Televisió, Joanna Hogg (Londres, 1960) es va dedicar al món del videoclip i de la televisió durant vint anys. Un període vital durant el qual mai no va deixar de desenvolupar idees per a pel·lícules. A quaranta-set anys se li presenta l’ocasió de dirigir el seu primer llargmetratge i deixa anar la seva creativitat fent, en paraules seves, “tot el que a la televisió em deien que no fes”. A Unrelated (2007) ja mostra l’estil íntim, sense sentimentalismes i estranyament enigmàtic que presenta tota la seva obra.
La mort de Jean-Luc Godard, el setembre passat, ens va deixar sense una figura monumental de la història del cinema. L’evolució prodigiosa de la seva obra marca en diverses etapes un abans i un després en l’expressió cinematogràfica. El cicle Forever Godard, estructurat en tres blocs, és un extens homenatge al més trencador dels cineastes sorgits de la Nouvelle Vague.
