Abans de dedicar-se al cinema, Yvonne Rainer (San Francisco, 1934) ja s’havia consolidat com una ballarina i coreògrafa pionera a introduir a la dansa instal·lacions d’art visual, gestos aleatoris i moviments quotidians com caminar o córrer.
Als anys setanta s’involucra en temes socials i polítics com el feminisme o la Guerra del Vietnam i, convençuda que el llenguatge cinematogràfic és l’idoni per transmetre aquestes inquietuds, es converteix en cineasta.
La 31a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) torna amb una programació que té les revolucions, les resistències i, sobretot, les insistències com a espina dorsal.
Amb uns inicis caracteritzats per un cinema d’acció pura molts veien Sautet com un director destacat del polar francès.
Tanmateix, el 1970, després del fracàs comercial de L’arme à gauche, fa un gir temàtic amb Les choses de la vie, el film que el distingeix com el gran cronista dels dubtes i les crisis sentimentals de la burgesia posterior al Maig del 68.
Les masculinitats diverses són cada cop més presents en les produccions culturals i també al cinema. Aquest gairebé sempre ens ha mostrat històries d’homes, però potser mai com ara no ens havia ensenyat vides masculines plenes de perplexitats, d’incerteses i de conflictes.
Per primera vegada seran cinc, i no tres, els llargmetratges que competiran pel prestigiós guardó que organitzen el Parlament Europeu i la European Film Academy, amb la col·laboració de la Comissió Europea i Europa Cinemas. Els títols constitueixen exemples perfectes de l’objectiu recurrent del projecte: celebrar i promoure pel·lícules que tractin qüestions socials i polítiques que afectin en l’actualitat la ciutadania europea i donar-hi suport.
Helena Trestíková és la convidada especial de la 26a edició del Festival DocsBarcelona. La cineasta txeca impartirà una masterclass -coorganitzada amb la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona-, i serà objecte d’una petita mostra que reuneix tres dels seus títols més celebrats: Katka (2010); Private Universe (2012) i el recent René – The Prisoner of Freedom (2021).
Completem la llista dels millors films estrenats en sales comercials el 2022 amb una altra selecció de set films inèdits a les nostres pantalles, però que han seduït a crítics i programadors en el context dels festivals. Una oportunitat única per veure’ls ara a casa nostra en una sala de cinema.
El 2009 el cineasta iranià Jafar Panahi va ser arrestat per primera vegada. Des d’aleshores, a conseqüència de discrepàncies polítiques amb les autoritats del seu país -especialment per defensar els drets de les dones-, ha estat detingut en més ocasions. Se’l va condemnar a sis anys de presó i vint d’inhabilitació professional, però la pressió internacional va aconseguir que se li atorgués la llibertat condicional i Panahi, tot i tenir prohibit sortir del país, ho va aprofitar per seguir creant en la clandestinitat.
Celebrem el centenari del senegalès Ousmane Sembène, considerat el “pare del cinema africà” i una figura cabdal en el despertar cultural de l’Àfrica postcolonial.
Wallay!, el festival de Cinema Africà de Barcelona, segueix el seu viatge per la diversitat i la creativitat del continent a través del cinema. La sisena edició del certamen arrenca el Dia Mundial d’Àfrica (25 de maig) per reivindicar la qualitat del cinemes del continent negre i amb la intenció de servir d’eina per a la revisió de l’imaginari estereotipat que existeix sobre aquest territori.
