Amb només set llargmetratges, el director rus Andrei Tarkovski (1932- 1986) és considerat un dels grans poetes del cinema. Mitjançant plans llargs i moviments de càmera gairebé imperceptibles, els seus films converteixen el pas del temps, la llum i els elements de la natura en autèntics versos visuals.
La història del cinema és, també, la història de les seves projeccions. A la sala, on sedimenten les imatges, aquest relat va prenent cos, programa a programa.
Què són uns pams de cel·luloide arrenglerats al prestatge? Un arxiu en un disc dur, és una pel·lícula? A diferència d’altres arts, el cinema tan sols es presenta en moviment.
El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya (2CR) proposa dues sessions molt especials, amb films acabats de restaurar, per celebrar el Día Mundial del Patrimoni Audiovisual.
Presentem una nova edició del Festival de Cinema Jueu amb obres provinents d’Ucraïna, Polònia, França, els Estats Units i Alemanya.
Sis films que reflecteixen l’experiència amb la guerra i l’Holocaust, i que haurien de servir d’eina de reflexió i compromís amb la pau i els drets humans en un context marcat pel genocidi contra el poble palestí a Gaza.
L’enorme efervescència creativa del cinema romanès es torna a posar de manifest un any més tal com podem comprovar amb aquests cinc títols que exploren les tensions socials, els desitjos íntims i els dilemes generacionals d’una societat en transformació.
La 12a edició de la Setmana del Cineclubisme Català arriba amb una programació de pel·lícules que volen mostrar al públic de Barcelona el tarannà del moviment cineclubista com a espai viu de pensament, diàleg i comunitat i un lloc de trobada on apropar-se al món del cineclubisme català i internacional.
La Federació Catalana de Cineclubs ofereix una programació que va més enllà de la projecció, amb convidats, presentació de films i debats.
Hereu del cinema militant i les avantguardes, el cineasta, professor i activista estatunidenc Travis Wilkerson explora temes com el racisme estructural, l’imperialisme i les lluites obreres. Amb un estil provocador que barreja narració en primera persona materials d’arxiu i una estètica austera, les seves pel·lícules interpel·len directament l’audiència, al més pur estil de l’agit-prop.
Amb la col·laboració de:
Figura precursora del cinema d’avantguarda, realitzadora, guionista, productora i autora de textos teòrics de gran rellevància, la filmografia de Germaine Dulac (1882-1942) oscil·la entre l’impressionisme i el cinema experimental.
La seva obra és profundament revolucionària des d’un punt de vista temàtic i formal, com ho és el seu posicionament feminista i anticlerical en el context del París de principis del segle XX.
El desig d’experimentació, la plàstica i la dansa impregnen l’obra d’Ariadna Ribas, sigui els seus treballs d'editora o la creació de peces pròpies com a part del col·lectiu Dostopos, amb l’Ana Pfaff.
Col·laboradora habitual d’Albert Serra, ha muntat ficcions i documentals d’Elena Martín, Neus Ballús, Mikel Gurrea, Miguel Ángel Blanca, Elena Lopez Riera o Virginia García del Pino.
Exiliats a França des del 1973, els cineastes xilens Valeria Sarmiento i Raúl Ruiz, mort el 2011, han creat cadascun una obra notable, i aquesta retrospectiva pretén posar en relleu les seves afinitats i diferències.
A més de col·laborar mútuament en el muntatge i en el guió, les seves filmografies posen de manifest temes sovint semblants, que evoquen qüestions d’exili, identitat i colonialitat.
