Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).
Entre el selvàtic i l’urbà, entre el barroc i l’inacabat, arriba aquesta edició de la Mostra de Cinema Colombià de Barcelona.
Un territori d’imatges i imaginacions que emergeixen de la violència i la memòria per transformar-se en assaig, en plecs que mai no acaben de tancar-se.
Les pel·lícules de Camilo Restrepo es presenten per primera vegada a Catalunya organitzades com una retrospectiva completa que s’obre a un espai fragmentari i enigmàtic, marcat per les empremtes més que no pas per les certeses.
Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic.
Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre el real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani.
Formada a l’ESCAC i amb només tres llargmetratges i alguns treballs per televisió, Mar Coll (Barcelona, 1981) s’ha consolidat com una de les veus més subtils i personals del cinema català contemporani.
Els seus films, protagonitzats per dones que busquen redefinir-se enfront de les expectatives alienes, ofereixen una mirada precisa i continguda a través de la qual la cineasta explora els espais íntims on el quotidià es fractura: les famílies burgeses, les emocions reprimides, la incomoditat del silenci.
Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells pintats a mà de Ghana, anys noranta, reunim una selecció de títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors.
Cinema en curs ha esdevingut espai de trobada i comunitat de cineastes perquè, en la seva profunda vocació pedagògica, és també un espai d’experimentació i pensament sobre la creació cinematogràfica, un espai on compartir el compromís amb la transmissió —que és també polític en el sentit més fort que la paraula pot tenir encara— i alhora, les cerques, els processos i el cinema estimat.
Aquest cicle d’animació reuneix curtmetratges i llargmetratges de Gaza, Cisjordània i la diàspora palestina que, amb tècniques i estils diversos, exploren la memòria, la identitat i la resistència palestina. Enmig de l’actual genocidi a Gaza, programar-lo és un acte d’urgència: l’animació esdevé testimoni i refugi, una manera de preservar la història i la dignitat d’aquest poble quan la realitat l’intenta esborrar.
Cada obra convida a mirar més enllà de les notícies, a sentir la vida i la creativitat que persisteixen malgrat la violència.
Inaugurem la 19a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani posant el focus a Palestina, recuperant la seva filmografia clàssica i presentant el seu cinema més contemporani i familiar.
Nascut sota l’ocupació, documenta la lluita d’un poble assetjat i recorda que esborrar la memòria d’un poble és també intentar-ne esborrar l’existència. Davant d’aquesta amenaça, preservar la història oral i els testimonis audiovisuals es converteix en un acte de dignitat i resistència.
Autodidacta, irreverent i pionera del cinema feminista i lèsbic, Lizzie Borden (Detroit, 1958) ha estat reconeguda per les seves narratives pioneres i el seu compromís a l’hora d’amplificar les veus de les dones marginades.
