Cicle

Projectem les quatre pel·lícules finalistes del premi cinematogràfic que atorga el Parlament Europeu. Són films de temàtica social i política que giren entorn del respecte i la tolerància alhora que celebren la diversitat cultural. 

Els mateixos eurodiputats, juntament amb els espectadors i les espectadores que ho vulguin, tenen fins al 12 d’abril per votar el millor film. 

El resultat de les votacions se sabrà el dia 14 d’abril en la cerimònia d’entrega dels premis, al mateix Parlament Europeu, a Brussel·les. 

A cavall dels anys cinquanta i seixanta, va florir a Barcelona una generació de cineastes que va aprofitar el cinema policíac per fer un retrat indirecte d’un país que aleshores vivia la grisor del franquisme, i un cinema urbà de gran personalitat. Van ser films que van influenciar de manera decisiva escriptors com Vázquez Montalbán o Andreu Martín. 

El BCNegra d’enguany està dedicat a aquesta etapa fonamental del cinema català i al seu precedent més directe: La calle sin sol.

El festival La Inesperada, una mostra no competitiva exploradora de diversitat de territoris cinematogràfics, articula la seva sisena edició al voltant d’un eix temàtic: les recreacions del passat en conflicte. 

Una exposició de vuit pel·lícules que s’aproximen a conflictes llunyans des de la no-ficció, però ho fan, paradoxalment, a partir de perspectives poc vinculades a la representació realista. La interpretació evocadora, silenciosa, onírica o recreada lliurement dels fets ocorreguts sovint demostra ser més sensible i intensa que el cru realisme de les imatges. 

Cinema en format curt, una bona conversa (i punt). 

Arriba, per setè any consecutiu, el cicle Dies curts. Es tracta d’una aposta ferma per aquest format que busca explorar i donar veu a cineastes de proximitat i maneres de fer. 

Una ocasió per conèixer a fons l’evolució d’autores consolidades o els processos de treball de qui tot just comença. Aplegarà peces amb poca projecció als circuits majoritaris, acompanyades d’una conversa pausada i del plaer de descobrir noves mirades. 

Pel·lícules gestades amb entusiasme i total convicció als marges, pel·lícules fora dels cànons, pel·lícules amb arguments i estètiques esbojarrades que posen el focus on ningú sol mirar i troben el valor estètic de les coses més insòlites, pel·lícules descarades i moralment irreverents, pel·lícules imperfectes amb espurnes de genialitat, pel·lícules que retorcen els gèneres de formes inesperades, pel·lícules sovint molt sorprenents i divertides, pel·lícules que lluiran (o haurien de lluir) l’etiqueta de títols de culte… 

Pioner i exigent, Fritz Lang va transformar el cinema mut en un laboratori d’experimentació formal i moral sense precedents. Va concebre el cinema com una màquina de precisió, en què el destí, la culpa i el poder s’entrellacen i creen formes d’una bellesa rigorosa: des de la fantasia simbòlica de Der müde Tod (La mort cansada) i l’epopeia mítica de Die Nibelungen (Els Nibelungs) fins a la modernitat industrial de Metropolis i el laberint criminal de Dr. Mabuse, der Spieler. 

La restauració cinematogràfica viu un moment únic, amb seccions als principals festivals internacionals, mostres especialitzades arreu del món, la creixent col·laboració entre filmoteques i el ventall de possibilitats tècniques del món digital. En sintonia amb aquesta escena vibrant, obrim cada mes una finestra a la presentació d’una restauració o remasterització recentment seleccionada amb cura pel nostre equip. 

Cineasta cinèfila, analítica i curiosa; agraïda i entusiasta envers aquelles obres que han nodrit i nodreixen el seu propi treball, Carla Simón conviu amb un ric univers de referències amb les quals es relaciona orgànicament a l’hora d’escriure i concebre cada pel·lícula. 

Actiu a Mèxic entre el 1975 i el 1987, el Colectivo Cine Mujer va fer un cinema polític, feminista i militant que va dialogar amb l’agitació que va mobilitzar Amèrica Llatina aquells anys. Les seves pel·lícules, fetes en 16 mm de manera col·lectiva, van abordar temes com el treball domèstic, la violència estructural, l’organització de les dones i la manera en què el quotidià expressa relacions de poder.