Choreoscope és el Festival Internacional de Cinema i Dansa de Barcelona, per als i les amants de la dansa, però també per a qui gaudeix d’un cinema de qualitat.
La sessió del dissabte 26, a les 20.15 h, acull l’entrega de premis següents: Premi Honorífic a Mehmet S¸afak Türkel, Premi al Millor Curtmetratge Internacional de Dansa, Premi Aportació Excepcional al Cinema de Dansa i Premi al Retrat d’una Generació.
Amb la col·laboració de:
Eugenio Trías (1942-2013) és un referent de la filosofia espanyola de la segona meitat del segle XX. Mitjançant un bon grapat d’assajos, va fer una reflexió profunda sobre la condició humana, de l’home i la dona com a habitant del límit, en l’espai fronterer entre l’ésser i el no-res d’on derivava la seva relació amb allò diví, sagrat i transcendent, que li va valer el sobrenom del “filòsof del límit”.
Joan Pineda (1931-2020) tenia clar que era metge però que el seu hobby era la música. I va posar tot l’entusiame del món en la seva gran passió.
El dia que, sobtadament, va haver d’improvisar al piano l’acompanyament del Faust de Murnau va ser l’inici de la seva intensa relació amb la música cinematogràfica en les formes més diverses. Principalment com a pianista per a projeccions de cinema mut en festivals, cineclubs i, sobretot, a la Filmoteca de Catalunya, on ha esdevingut el col·laborador més veterà i ovacionat d’aquesta casa.
La 22a edició del Festival de Cinema Jueu segueix ampliant el focus sobre la forma de vida, la cultura i el pensament judaic.
Si els teus pares no accepten que siguis gai i t’inscriuen en un programa de reorientació sexual, si el preu per tenir un matrimoni tranquil es fonamenta en no contrariar mai l’espòs, si el conservadorisme social no et permet escollir l’amor ni gaudir d’una vida pròpia o si transvestir-se és sinònim de jugar-se la vida…, aleshores és gairebé segur que la culpa radiqui en els estereotips de gènere.
La Fundación Japón ens fa arribar cinema japonès actual, inèdit a les nostres pantalles, que ha captat poderosament l’atenció de crítica i públic.
Són vuit films, tots produïts en els darrers cinc anys, amb inquietuds similars, com la inclinació per les històries petites, la relació dels personatges amb el seu entorn i, sobretot, el desafiament que representa l’amor en diverses manifestacions, des del romàntic fins al paternofilial.
amb la col·laboració de:
Documentalista de mirada inquieta, Steve James ha trobat en el cinema un recurs per posar sobre la taula les desigualtats socials, les trampes del sistema i els defectes més flagrants dels quals peca la societat americana, aparentment idíl·lica a ulls de Donald Trump.
El 2010 vam acomiadar Éric Rohmer amb la projecció de tots els seus llargmetratges per a cinema. Deu anys després celebrem el centenari del seu naixement amb una retrospectiva vertebrada a partir de l’article “Le celluloïd et le marbre”, que va publicar el 1955 a Cahiers du Cinéma.
Col·laboració especial amb Casa Àsia i la revista digital de referència CineAsia, gràcies a la qual podrem descobrir alguns dels títols més importants del cinema oriental, posant el focus sobre Corea, encara un gran desconegut a casa nostra.
Amb la col·laboració de:
Les malalties minoritàries són greus, poc freqüents i afecten 5 de cada 10.000 persones. N’hi ha més de 7.000, un 80% de les quals són d’origen genètic. Cal, doncs, posicionar-les com una prioritat social i sanitària.
Amb la col·laboració de:
