Entre ficció i documental, entre país imaginat i país administratiu, entre utopia i realitat, entre cinema i art, entre glaciació i explosió, Salomé Lamas cavalca els canvis que transfiguren Europa i, alhora, el mateix cinema.
Amb la col·laboració de:
Fantasmagoria: ‘art de representar figures per mitjà d’una il·lusió òptica.’ És la primera accepció que recull el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. I sembla una definició de cinema. Impulsant el cicle hi segueixen estant La Casa de la Paraula i l’Espai Freud, dues institucions que s’interessen pels secrets que s’amaguen darrere els nostres desitjos.
Anys enrere, quan els amics viatjaven, et feien arribar postals. Era una manera de saber d’ells i del lloc on eren, de veure que la vida continua. De la mateixa manera, el cinema polonès, regularment, arriba a aquesta Filmoteca.
El cinema s’aprèn i s’ensenya. Per a això serveix una escola com l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. De l’ESCAC, n’han sortit, en surten i en sortiran directors, guionistes, actors, productors, directors de fotografia, tècnics de so. Alguns dels seus alumnes han signat bons films, alguns dels seus tècnics tenen una gran reputació. L’ESCAC ja té 25 anys i sap que ha complert la seva part del compromís. Ens convida a revisar el que ha aconseguit durant aquests anys de joventut. En pot estar orgullosa.
Amb la col·laboració de:
Per Nadal i durant els Jocs Olímpics els humans ens concedim una treva. Una treva vol dir que tot ha de regalimar sucre i bons sentiments? No, i així ho van entendre els germans Coen quan van ajudar a produir Bad Santa, amb un Santa Claus interessat a aprofitar l’obligació d’amor universal com a clau que obre la porta de la propietat d’altri;
Malgrat tenir infinites possibilitats expressives i la capacitat de poder inscriure’s en qualsevol gènere i registre temàtic, el cinema d’animació continua sent arraconat per la indústria a l’hora de donar-li un tractament d’igualtat amb les pel·lícules d’imatge real.
El programa Filmoteca per a les Escoles té l’objectiu de fomentar l’interès d’infants i joves cap al cinema tot posant en valor el nostre patrimoni fílmic. Proposem diverses activitats adreçades a tots els nivells educatius: sessions matinals de cinema i sessions d'iniciació al llenguatge cinematogràfic acompanyades de material didàctic, tallers, visites, itineraris temàtics i recursos per al professorat.
Acollim les preestrenes d'algunes produccions catalanes i internacionals abans que engeguin la seva vida comercial al país amb l'acompanyament i complicitat de membres de l'equip tècnic i artístic de les pel·lícules.
Roger Canals Vilageliu, doctor en Antropologia Social i Cultural, amb especialitat en Antropologia Visual, presenta el seu darrer treball produït per la Universitat d’Oxford, Chasing Shadows, i ens proposa una sessió amb dos clàssics dels anys vint entorn de la relació de l’home amb la ramaderia i la pesca, i una revisió dels conceptes de cinema veritat de la mà del seu gran referent, Jean Rouch.
Amb la col·laboració de:
El mur de Berlín va caure la nit del 9 al 10 de novembre del 1989. Va ser un moment històric, símbol de la fi de la guerra freda i de l’inici d’una nova organització mundial. En commemorem el 30è aniversari amb una selecció de films que reflecteixen determinades realitats socials, polítiques i culturals prèvies i posteriors a la reunificació. Un recorregut que, a més, permet endinsar-se a Berlín, la ciutat mítica que va protagonitzar una època incomparable.
