Cicle

Lucrecia Martel

Amb tan sols quatre llargmetratges, la cineasta argentina Lucrecia Martel ha esdevingut un nom fonamental de la història del cinema llatinoamericà. I ho ha fet amb un cinema radical que subverteix la narració clàssica hegemònica tot apostant per l’atmosfera i el disseny de personatges, en detriment de la trama i de la progressió dramàtica.

Tom Jones

Adaptació de la novel·la de Henry Fielding en què es relaten les peripècies del picaresc i seductor Tom Jones a l'Anglaterra del segle XVIII. El film va guanyar premis Oscar a la pel·lícula, el director, el guió adaptat (John Osborne) i la banda sonora original (John Addison).

Albert Finney també va ser nominat però, tot i que es va quedar sense premi, la seva interpretació el va consagrar internacionalment.

Arqu[in]FILM 2019

L’automatització de la indústria agropecuària, la transformació d’entorns rurals en espais d’oci per a l’habitant urbà, l’acaparament de terres, l’èxode passat i futur de les poblacions rurals i la transformació del paisatge, entre altres qüestions, han generat i generaran transformacions dràstiques en l’equilibri planetari amb conseqüències econòmiques, mediambientals, socials i polítiques determinants.

Cinema romanès actual 2019

Aquesta nova edició de la Mostra de cinema romanès actual es compon de sis llargmetratges de ficció i un documental. Són films que s’endinsen en episodis tèrbols de la Segona Guerra Mundial, desgranen el poder de les institucions religioses i exposen la fragilitat de les relacions familiars o la duresa de l’emigració amb la mateixa valentia i contundència amb què ens té acostumats el nou cinema romanès.

Aula de cinema

Aula de Cinema és una invitació als alumnes universitaris, als estudiants d'escoles de cinema, i al públic en general per redescobrir la història del setè art en 30 sessions durant el curs acadèmic.

Horari sessions:

Dimecres a les 16.30h, d'octubre a maig.

Inici inscripcions i compra d'entrades:

Tarantiniana

El efecto Tarantino. Su cine y la cultura pop, el darrer llibre de Jordi Picatoste Verdejo, analitza l’impacte universal d’aquest cineasta que ha sabut reciclar múltiples referències culturals per construir un estil propi que, al seu torn, també ha esdevingut referencial. 

Amb la col·laboració de