La troballa feta recentment de 90 hores perdudes de lliçons de cinema impartides pel cineasta rus és una de les descobertes cinematogràfiques més interessants dels darrers anys.
Tomàs Pladevall (Sabadell, 1946) és un dels directors de fotografia més representatius de la cinematografia catalana. Els seus treballs amb Bellmunt, Herralde, Camino, Nunes, Luna, Benpar, Pons, Portabella, Guardiet, Vergés, Gas, Huerga o Guerín són la prova de la gran varietat estilística i l’exploració estètica constant de la seva obra.
El BCN Film Fest ens porta l’estrena del darrer film de Peter Bogdanovich, un documental sobre la vida i l’obra de Buster Keaton, que acompanyem de clàssics imprescindibles del còmic nord-americà. El cicle comptarà amb la música en directe composta per la pianista armènia Anahit Simonian.
El projecte El cine y el sexo, de l’artista Carla Soza, es compon d’un seguit d’il·lustracions de fotogrames de films eròtics, algunes de les quals s’exhibeixen al vestíbul de les sales de projecció coincidint amb el cicle.
Nascut el 1970, Christophe Honoré ja no és aquell cineasta eternament jove, frenèticament polifacètic —també ha publicat novel·les per a infants i adults, ha escrit i dirigit teatre, ha redactat i rebut crítiques injustes…—, que semblava cridat a crear una nova Nouvelle Vague, amb Louis Garrel com el seu Antoine Doinel personal i Jacques Demy com a màxim referent.
Fa una dècada que Ila Bêka i Louise Lemoine treballen conjuntament dedicant-se a l’experimentació amb formes narratives i cinematogràfiques noves per abordar l’anàlisi de l’arquitectura contemporània i els entorns urbans.
Tots sabem de germans famosos que s’han dedicat al món del cinema. Començar a citar-los seria absurd. Però potser molts encara no coneixeu els germans Zellner. I és que David i Nathan encara són dos desconeguts per al gran públic, fora dels Estats Units.