Record de Jean Seberg
Fa 60 anys l’ull clínic d’Otto Preminger, buscant la seva Joana d’Arc, va distingir, d’entre 18.000 candidates, el rostre fràgil, rebel i melancòlic de Jean Seberg.
Cicle
Realitzadores pioneres del cinema espanyol
Helena Cortesina, Rosario Pi, Ana Mariscal i Margarita Alexandre van ser les primeres dones espanyoles a dirigir cinema.
Inèdits xinesos en femení
La primera edat d’or del cinema xinès es va donar a Xangai als anys trenta. Una etapa impulsada per les productores Lianhua, Mingxing i Tianyi, les quals es van apropar a un cert realisme romàntic que criticava les injustícies socials i que va percebre, des d’un primer moment, l’amenaça japonesa.
Scorsese i els clàssics polonesos
El 2011, Martin Scorsese va visitar Polònia per rebre el títol de doctor honoris causa de l’Escola de Cinema de Lodz. Aprofitant l’avinentesa, va revisar tot un seguit de films restaurats digitalment.
Jørgen Leth, cineasta perfecte
El 2003, Lars von Trier va projectar a escala internacional qui va ser el seu mestre, Jørgen Leth, reptant-lo a l’exercici de creativitat encotillada que és Cinco condiciones. Però abans, Leth, tot i ser pràcticament un desconegut a casa nostra, ja era un nom de referència del cinema heterodox, sense parangó en el panorama mundial.
Màfia i sèries italianes
Les sèries italianes sobre la màfia han esdevingut un gènere que ha traspassat amb força les fronteres del país transalpí. En el marc del festival Serializados ens visiten Leonardo Fasoli, guionista expert en el tema i un dels artífex principals de la sèrie Gomorra i Maddalena Ravagli, guionista d'Il Comissario Maltese'.
Una certa olor de sofre
Us convidem a endinsar-vos amb el Diable al regne de les ombres, és a dir, al cinema.
La dissidència nostàlgica
Hi ha una nostàlgia que no restaura ni entronitza el passat. Una nostàlgia que aprofita la distància per reflexionar sobre la història, però des de dins, amb la intenció de recuperar el vincle entre la memòria i la utopia.
D’A: Amat Escalante
Enguany el D’A Film Festival ens porta Amat Escalante (1979), director mexicà nascut a Barcelona i presència fixa als festivals internacionals des que el seu primer film, Sangre (2005), es va presentar a la secció “Un certain regard” del Festival de Cannes, en el qual va guanyar el premi FIPRESCI.
Una revisió del cinema xilè dels seixanta
La historiografia 'oficial' del cinema xilè dels seixanta redueix la seva varietat multifacètica a quatre títols emblemàtics: 'Tres tristes tigres' (Raúl Ruiz), 'Caliche sangriento' (Helvio Soto), 'Valparaíso mi amor' (Aldo Francia) i 'El chacal de Nahueltoro' (Miguel Littin).