Cicle

La Cinemateca Francesa va significar el punt d’arrencada en la carrera de Jacques Rivette (1928-2016). Allí va conèixer Truffaut, Godard i Rohmer, amb els quals revolucionaria el cinema mundial, primer des de les pàgines de 'Cahiers du Cinéma' i després com a membre destacat de la Nouvelle Vague.

Maurice Tourneur (1876-1961) és un director pràcticament desconegut per a la majoria d'afeccionats al cinema. Però si bé actualment el seu cognom s’associa automàticament a Jacques (el seu fill), al 1920 se'l tenia en la mateixa consideració que a D. W. Griffith.

El 9 de febrer inaugurem l’exposició “Antoni Padrós. Pertorbador de consciències”. Un muntatge que recull els diversos aspectes de l’obra polifacètica de l’artista egarenc, i que acompanyem amb aquestes dues projeccions a la sala Laya.

Un any més, el cinema romanès arriba a la Filmoteca per mostrar el bon estat de forma que ja ha lluït en festivals d’arreu del món. El cineasta Bogdan Mirica inaugura el cicle amb 'Câini', premi FIPRESCI en la secció “Un certain regard” del Festival de Cannes.

Aquest mes de març comencem un cicle de més de seixanta títols –molts dels quals són inèdits entre nosaltres– amb els que proposem un recorregut per la història dels darrers cent anys de Rússia. El títol, '1917-2017: dels Romanov a Putin', ja ens indica que no ens limitem a l’aparició, la consolidació i la caiguda de l’'Homo sovieticus' de què parla Svetlana Aleksiévitx.

Europa, o millor dit la Unió Europea, era un projecte que defensava un model social propi. La crisi i l’èxit de les tesis desreguladores posen en perill la seva supervivència.

Tot just l’endemà de la mort de Carrie Fisher, a finals de desembre del 2016, vam rebre la notícia de la defunció de la seva mare, Debbie Reynolds.

Després de quatre anys i més de cent-vint títols projectats, el cicle impulsat per la Filmoteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya amplia el focus més enllà de les relacions entre cinema i pintura.

Fa cinc anys inauguràvem la nova seu del Raval. Va anar precedida d’una llarga espera, però ara és hora de fer-ne un primer balanç. I el fem amb el nostre llenguatge: el cinema. Una programació especial servirà no només per afirmar que som el que veiem, sinó per exhibir la nostra identitat: el passat i el futur del cinema vistos des d’una òptica cultural i patrimonial sempre presidida per la diversitat cultural.

Dues projeccions acompanyen i complementen l’exposició “Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80”, que es pot veure al MACBA fins al 19 de març i en la qual es qüestionen, des d’una perspectiva actual, les polítiques culturals a Espanya durant la Transició.