Cicle

Nascut a París el 1917, Jean Rouch va consagrar la seva vida a l’etnologia i el cinema. Captivat per la bellesa de 'Nanook of the North' des de la infantesa, es va iniciar en el setè art el 1947. El seu tema predilecte va ser l’Àfrica tradicional, codificada en els seus mites i ritus seculars, però tampoc no es va oblidar de retratar l’Àfrica descolonitzada que ha heretat el model cultural occidental.

El moviment documental cubà sorgit a l’entorn de la Revolució castrista és un episodi de l’avantguarda cinematogràfica habitualment ignorat.

El desig ens fa veure fantasmes, imaginar-los, desitjar-los. I el cinema és un mitjà ideal per a la cristal•lització de tots aquests fantasmes. A vegades són els dels cineastes, d’altres els dels guionistes, i més rarament els dels actors. Però acaben sent, sempre, els dels espectadors. Aquest cicle torna enguany amb nous films que uns experts analitzaran per als nostres espectadors. Sense necessitat de psicòtrops, psicòpates ni psicosis.

Michael Cimino era un renovador. Era un gran guionista. Era un tipus que no estava bé dins de la seva pell. Era una persona que no es creia la Història oficial del seu país.

Aquest cicle proposa un recorregut pel cinema de ficció vinculat amb la Xina mitjançant quatre pel•lícules espanyoles en les quals la presència de xinesos n’esdevé l’element protagonista: des dels imaginaris populars més arrelats fins a la realitat de les adopcions internacionals contemporànies, passant per una road movie que ens parla de migració i la cerca d’identitat dels fills de matrimonis mixtos.

Eugène Green és un gran enamorat i especialista en el teatre barroc francès. Va traslladar-se del seu EUA nadiu –ell afirma que va nàixer a Barbària– a París poc després de fer-ne vint, per fer aprendre als actors francesos a dir correctament els versos de Racine i Corneille. Ell havia descobert com calia fer-ho.

L’any 2004, la Filmoteca de Catalunya va programar per primera vegada Els millors films de l’any. Llavors ho feia amb la col·laboració d’una sola publicació, i ara proposem una selecció resultant de les opinions –obtingudes gràcies a una votació– de la gent que escriu de cinema en diferents mitjans de comunicació de Catalunya.

L’escriptor i filòsof Stéphane Zagdanski es va creuar un dia amb un somriure en un bar de París. No va identificar la noia, però la dolçor d’aquells llavis i aquells ulls va quedar impresa a la seva memòria.

Issur Danilòvitx Demski, més conegut com a Kirk Douglas, és el que s'anomena un "self-made man", un home fet a si mateix que, per assolir la categoria d’estrella del cinema, va haver d'escalar des d'un entorn molt pobre i depriment, tal com confessa en l'autobiografia no debades titulada 'El fill del drapaire'.

La setena edició del FLIC presenta un cicle de pel·lícules que posen de relleu elements molt propis de la literatura, un art que no tan sols fa servir la paraula per explicar, sinó que ho fa també visualment, ajudant a enriquir l’imaginari públic.