Cicle

Disseny i cinema: el FAD a la Filmoteca

Renovem l’experiència iniciada l’any passat i ens fem ressò dels premis que atorga el FAD. El cinema i el disseny, dues arts industrials, mirades amb condescendència pels qui només donaven valor a l’obra única i solitària, es retroben per parlar de la relació entre el cinema i l’artesania, l’interiorisme, l’urbanisme, la moda i el disseny gràfic i industrial. En definitiva, per parlar de creació.

La raó fràgil

Diuen que els somnis de la raó engendren monstres. Sens dubte, ha estat així en moltes ocasions, però aquests monstres no sempre es converteixen en imperatius categòrics amb caràcter legal o reglamentari que ordenen —o desordenen, depèn de com es miri— la vida de tot un país sinó que, interioritzats, poden regir els nostres actes fent-los incomprensibles per a la resta de persones.

Shakesperiana

Si Shakespeare hagués nascut al segle XX, hauria estat guionista. Es va anticipar al cinema i, a canvi, s’ha convertit en una font inesgotable de versions de les seves obres per a la gran pantalla.

Pasolini, el cinema de poesia

Als anys setanta, propensos a la teoria, es va confrontar el cinema de prosa amb el de poesia. El primer s’identificava amb Rohmer; el segon, amb Pasolini. Paral·lelament a l’exposició sobre la Roma de Pasolini que s’exhibeix al CCCB, revisem la filmografia d’aquest poeta friülà, articulista polèmic i reivindicador de l’homosexualitat, que també va fer del cinema un dels seus òrgans d’expressió.