Cicle

L’autor de 'Mars Attacks!' és molt més que un cineasta. És tot un univers dotat de personalitat pròpia, cosa que es pot comprovar i compartir no només veient les seves pel·lícules, sinó també les que les envolten amb una mateixa sintonia.

Ignasi Agustí (1913-1974) va ser un escriptor i periodista català que, entre altres activitats, va contribuir a la fundació de l’editorial Destino i va dirigir, durant un període molt breu, el diari Tele-exprés.

Renovem l’experiència iniciada l’any passat i ens fem ressò dels premis que atorga el FAD. El cinema i el disseny, dues arts industrials, mirades amb condescendència pels qui només donaven valor a l’obra única i solitària, es retroben per parlar de la relació entre el cinema i l’artesania, l’interiorisme, l’urbanisme, la moda i el disseny gràfic i industrial. En definitiva, per parlar de creació.

El flux d’imatges funciona, a casa nostra, sempre en el mateix sentit. Ens arriben les que es produeixen als Estats Units, les que fabriquem nosaltres i només algunes de les que roden els nostres veïns europeus. No sabem, o potser oblidem, que països com l’Índia figuren sempre al capdavant de la llista dels països que més pel·lícules roden a l’any.

En la seva 21a edició, la Mostra Internacional de Films de Dones ens proposa dues seccions temàtiques: una retrospectiva dedicada al treball com a directora de Liv Ullmann, coneguda sobretot per les seves participacions com a actriu en els films d’Ingmar Bergman, i una selecció que ofereix un trajecte per la diversitat i la innovació del cinema de dones.

Diuen que els somnis de la raó engendren monstres. Sens dubte, ha estat així en moltes ocasions, però aquests monstres no sempre es converteixen en imperatius categòrics amb caràcter legal o reglamentari que ordenen —o desordenen, depèn de com es miri— la vida de tot un país sinó que, interioritzats, poden regir els nostres actes fent-los incomprensibles per a la resta de persones.

Si Shakespeare hagués nascut al segle XX, hauria estat guionista. Es va anticipar al cinema i, a canvi, s’ha convertit en una font inesgotable de versions de les seves obres per a la gran pantalla.

Des que va veure 'El procés' d’Orson Welles, Carlos Benpar porta el cinema a les venes. La seva memòria està associada a les pel·lícules que ha vist i també a les que ha fet, plenes de referències il·lustres al cinema clàssic.

La parella Yoshida-Okada, director i actriu, ha donat peu a onze films, alguns d’ells mítics per a la història del cinema japonès.

Als anys setanta, propensos a la teoria, es va confrontar el cinema de prosa amb el de poesia. El primer s’identificava amb Rohmer; el segon, amb Pasolini. Paral·lelament a l’exposició sobre la Roma de Pasolini que s’exhibeix al CCCB, revisem la filmografia d’aquest poeta friülà, articulista polèmic i reivindicador de l’homosexualitat, que també va fer del cinema un dels seus òrgans d’expressió.