Cicle

Què sabem del cinema alemany més recent? En els últims anys, títols com "La vida de los otros", "Soul Kitchen", "Good Bye, Lenin!", "El hundimiento" o "La ola" han trobat un forat a les pantalles comercials del nostre país.

Very Bad Things és un dels films més emblemàtics d’una certa tendència de la comèdia nord-americana iniciada a finals dels setanta i que, de la mà de directors com John Landis, Wes Anderson o els germans Farrelly, ha convocat milers d'espectadors juvenils a l'exercici, sempre sa, de riure's del mort i de qui el vetlla sense respectar les fronteres del bon gust ni de l’astracanada.

Les biblioteques són temples del saber, santuaris que custodien tota la memòria de la humanitat i, com a tals, el cinema s’hi ha interessat sovint.

Richard Wagner va néixer l’any 1813. Enguany se celebra, doncs, el seu bicentenari.

El Quebec és una nació. No ho diuen només els quebequesos, sinó també la Cambra dels Comuns del Canadà. Al territori del Quebec, i l’anglès no hi té consideració de llengua oficial. El resultat és que aquesta gran nació –més d’un milió i mig de quilòmetres quadrats de superfície–, escassament poblada –no arriba als vuit milions d’habitants–, té una producció cultural pròpia ben diferenciada.

Cinc obres d’Eduardo Mendoza s’han portat a la pantalla. Tot i que ell no vol ser jutge i part, com que sabem que el cinema li agrada molt, li hem demanat que triés una sèrie de títols que figuressin entre els seus preferits.

La Filmoteca de Catalunya celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, promulgat per la UNESCO, amb una triple iniciativa.

La crisi econòmica no és un tòpic, és una realitat. L’actual, però, no és ni l’única ni probablement la més intensa dels darrers cent anys. El cinema ha estat testimoni d’altres crisis, i en donem fe amb un cicle que té com a gran protagonista la depressió econòmica derivada del crac de 1929.

Enguany la Filmoteca enceta, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, una nova iniciativa destinada a aproximar la pintura i el cinema.

Semblaria que la "Nouvelle Vague" o el "Free Cinema" són més fills de la popularització de les càmeres de 16 mm, les emulsions ràpides i el magnetòfon Nagra que de l'empenta personal d'uns adversaris de la "qualité française" o de la rebelió generacional dels "angry young men".