Cicle

Mensualment la Filmoteca de Catalunya s'omple de sessions úniques, recordatoris, films que volem recuperar, ocasions especials, aniversaris o relacionades amb esdeveniments d'actualitat.

Robert Guédiguian i Ariane Ascaride, un rostre habitual en els films del director marsellès, seran a la Filmoteca per participar del petit cicle que els dediquem, amb un total cinc pel·lícules, quatre d'ell i una d'ella.

Dins la setmana cultural Portugal Convida 2012, entre el 5 i el 12 de juny us presentem una mostra del cinema portuguès més recent.

La revisió de la filmografia de Constantin Costa-Gavras enllaça amb l'homenatge que rendim a Jorge Semprún, guionista de tres dels seus films i unit al cineasta per un lligam d'amistat i de compromís social i polític, un compromís exercit a través de l'art i del cinema.

Una oportunitat excepcional: la de descobrir, en còpies noves i amb versions que volen ser canòniques per la seva integritat, la pràctica totalitat dels films muts de Fritz Lang.

Masahiro Shinoda (Gifu, 1931) és, juntament amb Nagisa Oshima i Yoshishige Yoshida, un representant bàsic de l’anomenada “Nuberu vagu” (“Nouvelle vague”) japonesa lligada als estudis Shochiku.

Un cineasta català i universal. Sensualment mediterrani sense deixar de picar l’ullet a Hollywood. Descobridor d’actors i, molt especialment, d’actrius. Arribat al cinema des d’unes arts plàstiques que mai no ha deixat de conrear. I, last but not least, un gastrònom i erotòman que comparteix els seus gustos amb el públic.

Coincidint amb la inauguració de l’exposició "Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema", reprenem el cicle "Memòries de la guerra civil", iniciat el mes de juliol de 2011 per commemorar el 75è aniversari de l’inici del conflicte.

El periodistes catalans tenen col·legi professional propi des de fa 25 anys. En aquest lapse de temps l’ofici de subministrar informació ha canviat molt i fins i tot sembla en perill. Dir que avui tothom pot ser periodista no es el mateix que dir que ningú ho es?

Les tradicions s’inventen. Per això, fa temps que varem decidir demanar a la premsa especialitzada que ens digués quines havien estat, al seu parer, les millors pel·lícules de l’any anterior. Per raons òbvies de calendari i de logística, els dotze mesos no corresponen a l’any natural, sinó al període comprés entre el 1 de novembre de 2010 i el 15 d’octubre del 2011. Aquesta circumstància explica tant algunes absències com alguna presència.