Curs

De l'slapstick a la comèdia: Chaplin, Keaton i Lloyd: 'Harold Lloyd's World of Comedy' (Harold Lloyd, 1962)

L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica. Noms com els de Buster Keaton, Harry Langdon, Charles Chaplin, i Harold Lloyd sobresurten en una plèiade de còmics de l'època.

El retorn a vells temes des de la modernitat: 'After Hours' (Martin Scorsese, 1985)

Martin Scorsese forma part de la generació de directors que va revolucionar Hollywood als anys setanta (juntament amb Coppola, Bogdanovich, Penn, Spielberg, Altman, ...). Ells van definir la modernitat en el cinema americà, tot i que en el cas de Scorsese, això no implicava renunciar a temes quasi tan antics com el propi cinema.

L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a Amèrica Llatina: 'Vidas secas' (Nelson Pereira dos Santos, 1963)

Influenciat per la Nouvelle Vague francesa i el cinema neorealista italià, el "Cinema novo" va ser un moviment cinematogràfic brasileny -amb ecos a altres països de l'Amèrica Llatina- compromès amb l'època, un moviment contestari amb les diferències socioeconòmiques i el racisme de la societat brasilera. El 'Cinema novo', com altes moviments semblants, va morir amb el cop d'estat de 1964 i instauració de la dictadura militar.

L'experiència interrompuda dels Nous Cinemes: a l'Est: 'Ljubavni slucaj ili tragedija sluzbenice P.T.T.' (Dusan Makavejev, 1967)

Finals dels anys 60. A l'Europa de l'Est, els somnis reformiestes s'han trencat en mil pedaços. A Iugoslàvia, una generació de cineastes -l'anomenada 'Onada negra'- lluiten per oferir, a les seves pel·lícules, una visió crítica de l'Estat socialista, i ho fan des de la creativitat i l'experimentació. Dušan Makavejev és un dels líders d'aquest moviment de curta durada, enfonsat per la contraonsiva estatal. És la fi del somni, també cinematogràfic.