Curs

L’índex de la màxima vitalitat artística del cinema mut americà procedeix de la seva brillant escola còmica, que nascuda de les furioses pantomimes de Mack Sennett es desarticularà amb l’arribada del sonor, cop mortal a la seva expressivitat mímica. Noms com els de Buster Keaton, Harry Langdon, Charles Chaplin, i Harold Lloyd sobresurten en una plèiade de còmics de l'època.

En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'alguna manera, l’herència del fulletó. En aquest sentit, el film que projectem avui, 'Les Vampires', és un serial cinematogràfic signat per Louis Feuillade, de qui Alain Resnais afirmava que "feia surrealisme com d’altres respirem".

Arribem al final del nostres curs d'història en 30 sessions amb una màxima del cinema americà: 'The Show Must Go on!' I el film que hem escolluit per representar aquest optimisme és 'Tucker: The Man and His Dream'.

Martin Scorsese forma part de la generació de directors que va revolucionar Hollywood als anys setanta (juntament amb Coppola, Bogdanovich, Penn, Spielberg, Altman, ...). Ells van definir la modernitat en el cinema americà, tot i que en el cas de Scorsese, això no implicava renunciar a temes quasi tan antics com el propi cinema.

Basat en la novel·la "Tess of the Urbervilles", de Thomas Hardy, és un dels films més delicats i exquisits de Polanski, un exemple de narrativa clàssica rodat a finals de la dècada dels 70..

Caòtic i provocatiu, plenament vinculat al seu temps, 'Jubilee' ha esdevingut un film de culte del moviment punk.

'ALien' és una superproducció de l'especialista Ridley Scott que beu de les fonts de la sèrie z, un cinema fet amb molt poc pressupost, de cops autèntic gore, o de molt poc qualitat. Àngel Sala, de Bande à Part Escola de Cinema, ens la presenta el dimecres 26.

"Blaxploitation" és un terme encunyat en la dècada de 1970 per referir-se a les pel·lícules d'acció negres adreçades a un públic negre. Uns films amb unes característiques molt determinades, de les quals parlem amb Lluís Anyó (URL).

Influenciat per la Nouvelle Vague francesa i el cinema neorealista italià, el "Cinema novo" va ser un moviment cinematogràfic brasileny -amb ecos a altres països de l'Amèrica Llatina- compromès amb l'època, un moviment contestari amb les diferències socioeconòmiques i el racisme de la societat brasilera. El 'Cinema novo', com altes moviments semblants, va morir amb el cop d'estat de 1964 i instauració de la dictadura militar.

Finals dels anys 60. A l'Europa de l'Est, els somnis reformiestes s'han trencat en mil pedaços. A Iugoslàvia, una generació de cineastes -l'anomenada 'Onada negra'- lluiten per oferir, a les seves pel·lícules, una visió crítica de l'Estat socialista, i ho fan des de la creativitat i l'experimentació. Dušan Makavejev és un dels líders d'aquest moviment de curta durada, enfonsat per la contraonsiva estatal. És la fi del somni, també cinematogràfic.