Curs

Bertolt Brecht torna a visitar el cinema: 'La vielle dame indigne' (René Allio, 1965)

Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs més influents del segle XX. Fugint del nazisme, va arribar a Los Angeles l'any 1941. Però la seva experiència a la meca del cinema va ser frustrant, i el 1947 fins i tot va declarar -davant el Comitè d'Activitats Antiamericanes de McCarthy: "No sóc conscient d'haver exercit cap influència, ni política ni artística, en la indústria cinematogràfica".

Estètica pop i cinema: els joves com a nova franja consumidora: 'A Hard Day's Night' (Richard Lester, 1964)

Quan 'Yellow Submarine' es va estrenar, l'any 1968, immediatament va ser reconegut com un film de referència que va revolucionar el gènere musical, integrant l'estil lliure de l'època -amb referències al pop-art d'Andy Warhol i Martin Sharp, entre d'altres- amb innovadores tècniques d'animació. Abans, els Beatles ja havien rodat el film que projectem avui com a exemple de l'estètica pop.

Experimentació i blockbuster: l'altra cara de Hollywood: 'The Birds' (Alfred Hitchcock, 1963)

Entre el blockbuster (en anglès, lioteralment, vol dir "que fa explotar el barril") i l'experimentació, Holywood sempre ha trobat espai -i finançament- per a pel·lícules de genis que no s'dapten als corrents generals, o que fins i tot en creen de nous. Aquest és el cas d'Afred Hitchcock, de qui avui projectem 'The Birds'.

Un breu estiu de llibertat narrativa: la Nouvelle Vague: 'Adieu Philippine' (Jacques Rozier, 1962)

Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat. Un moviment nascut a França a finals dels anys 50 i protagonitzat per un grup de joves -molts, provinents del món de la crítica- que van reaccionar contra un cinema que consideraven moribund i van defensar l'espontaneitat, l'experimentació amb la càmera i la llibertat narrativa i tècnica.

La narrativa moderna: elogi del temps mort: 'L'avventura' (Michelangelo Antonioni, 1960)

El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment "aberrant", sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.

La persecució política als EUA: 'On the Waterfront' (Elia Kazan, 1954)

A partir de 1938 -i fins a mitjan anys 70- el Comitè d'Activitats Antiamericanes va iniciar una guerra contra qualsevol persona sospitosa de ser comunista o d'expressar simpatia pel comunisme. Hollywood va ser un dels entorns més afectats per aquesta cacera de bruixes, i les elacions i denúncies entre companys no es van fer esperar. Molts professionals van veure la seva carrera trucada per aquest motiu.