Curs

Una obra mestra de la sèrie B que aborda sense efectismes i amb economia de mitjans el tema dels morts vivents.

Tempesta política (nazisme que avança) i emocional. Hitler, després de veure el film, va prohibir totes les produccions de la MGM a l’Alemanya nazi.

Mamoulian barreja música, ritme i acció en una combinació deliciosa, i s'aparta del model imperant fins a aquell moment a Hollywood, en què les cançons eren simples parèntesis en la trama.

Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment cinematogràfic que proposa una visió més autèntica de la realitat, i més compromesa socialment. Això no és obstacle, de vegades, per a que el cinema serveixi també a la política: l'ideal de la pau i la cooperació entre els pobles també s'escola en les produccions d'aquest any. És el cas del film que us oferim avui, una coproducció franco-alemanya.

El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del constructivisme i de l'avantguarda soviètica. En comú, tots tres moviments tenen la voluntat de crear un cinema revolucionari en què les metàfores creades per les imatges i el muntatge afegeixin valor al missatge marxista de la lluita de classes.

Cap a la dècada dels 30 el cinema nord-americà, basant-se en la popularitat de les seves estrelles i en una narrativa força elemental però directa, va continuar gaudint del favor del públic internacional. En aquesta anys apareixen les primeres cròniques de la vida quotidiana i de la història nord-americana. És el cas de 'The Iron Horse' (John Ford, 1924) i de les obres de King Vidor 'The Big Parade' i 'The Crowd', obra aquesta darrera que hem escollit per a la projecció.

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el cinema busca adoptar les fórmules de producció i comercialització en massa d'altres indústries. Els actors i les actrius passen a convertir-se en l'eix central de les produccions, cosa que significa el naixement de l'star system.

Què s'entén per cinema d'autor? Qui determina quins cineastes són "autors" i quins no? Quines pel·lícules mereixen aquesta etiqueta? Aquesta és una de les grans qüestions de la història del cinema, que abordarem en diverses sessions, en aquesta ocasió amb Àngel Quintana (Bande à Part Escola de Cinema).

Què s'entén per cinema d'autor? Qui determina quins cineastes són "autors" i quins no? Quines pel·lícules mereixen aquesta etiqueta? Aquesta és una de les grans qüestions de la història del cinema, que abordarem en diverses sessions, la primera de les quals ens presenta Rosa Gutiérrez (UAB).

El cinema oriental -i el japonès en concret- també té els seus grans clàssics. Són títols -i tradicions cinematogràfiques- molt diferents a l'europea i l'americana, però això no és cap obstacle per a què molts dels cineastes nipons siguin considerats grans mestres al nostre continent. Un film de Kenji Mizoguchi introduit per Joaquim Puig (UAB) ens ho demostra.