Curs

La dimensió social i política del cinema: Kameradschaft (G.W. Pabst, 1931)

Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment cinematogràfic que proposa una visió més autèntica de la realitat, i més compromesa socialment. Això no és obstacle, de vegades, per a que el cinema serveixi també a la política: l'ideal de la pau i la cooperació entre els pobles també s'escola en les produccions d'aquest any. És el cas del film que us oferim avui, una coproducció franco-alemanya.

La fàbrica de l'actor excèntric: FEKS, constructivisme i avantguarda soviètica: 'Novyj Vavilon' (Grigorij Kozintsev, Leonid Trauberg, 1929)

El naixement, després de la revolució d'octubre, de les FEKS (Fàbrica de l'Actor Excèntric), del constructivisme i de l'avantguarda soviètica. En comú, tots tres moviments tenen la voluntat de crear un cinema revolucionari en què les metàfores creades per les imatges i el muntatge afegeixin valor al missatge marxista de la lluita de classes.

Plenitud expressiva i silenci. La rebel·lió de les masses: 'The Crowd' (King Vidor, 1928)

Cap a la dècada dels 30 el cinema nord-americà, basant-se en la popularitat de les seves estrelles i en una narrativa força elemental però directa, va continuar gaudint del favor del públic internacional. En aquesta anys apareixen les primeres cròniques de la vida quotidiana i de la història nord-americana. És el cas de 'The Iron Horse' (John Ford, 1924) i de les obres de King Vidor 'The Big Parade' i 'The Crowd', obra aquesta darrera que hem escollit per a la projecció.

Creació de mites populars: productores i star-system: 'When Comedy Was King' (Robert Youngson, 1960)

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, el cinema busca adoptar les fórmules de producció i comercialització en massa d'altres indústries. Els actors i les actrius passen a convertir-se en l'eix central de les produccions, cosa que significa el naixement de l'star system.

Descoberta del món oriental - 'Sanshô Dayû' (Kenji Mizoguchi, 1954)

El cinema oriental -i el japonès en concret- també té els seus grans clàssics. Són títols -i tradicions cinematogràfiques- molt diferents a l'europea i l'americana, però això no és cap obstacle per a què molts dels cineastes nipons siguin considerats grans mestres al nostre continent. Un film de Kenji Mizoguchi introduit per Joaquim Puig (UAB) ens ho demostra.