Curs

En un mitjà com el cinematogràfic, sovint el més recordat d'una pel·lícula són els seus intèrprets. Els actors i les actrius sempre han estat al cor de la indústria, fins al punt que la participació de determinats intèrprets en una pel·lícula podia garantir el seu èxit comercial. Avui parlem de com els actors i les actrius són, sovint, les estrelles més brillants del cinema amb Joaquim Puig, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Guerra Civil Espanyola va demostrar el poder propagandístic del cinema. Uns anys més tard, durant la Segons Guerra Mundial, el cinema fet a Hollywood va constituir una de les armes més poderoses dels aliats per lluitar contra el nazisme. Aquesta sessió que presenta el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, amb dues pel·lícules rodades per Frank Capra i Anatole Litvalk l'any 1943, ho exemplifica.

A partir dels anys 30 de segle passat, i sota la influència de les idees d'esquerres del Front Popular, a França diversos directors -entre els quals Pierre Chenal, Jean Vigo, Julien Duvivier, Marcel Carné i, sobretot, Jean Renoir- comencen a rodar pel·lícules que s'inscriuren en un cert realisme poètic.

L?adopció del cinema sonor no és una progressió lineal a tots els països del món. Es a dir, no existeix un moment en què totes les empreses productores salten al sonor abandonant definitivament el mut. Hi ha passes endavant i endarrere, films que perpetuen el cinema mut i films que anticipen el cinema sonor. 'Un barret de palla d'Itàlia', de René Clar, és un dels darrers.

El pas del cinema mut al cinema sonor va suposar una autèntica revolució, i va generar importants canvis -no només tecnològics- en la indústria. El film 'Sunset Boulevard', de Billy Wilder, és un dels que millor transmet aquesta evolució i els seus efectes.

A principis dels anys 20, el cineasta soviètic Dziga Vertov (fundador del noticiari 'Kino-Pravda') va exposar la seva teoria -que ell mateix va dur a la pràctica- sobre el "cinema-ull", segons la qual la càmera és un autèntic ull que ha de donar una visió objectiva de la realitat com un aliat imprescindible de "la societat proletària".

El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell país a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.

Enguany es compleixen cent anys de l'estrena de la pel·lícula que es considera la primera superproducció de la història del cinema: 'The Birth of a Nation'. Un film que amb un pressupost de 40.000 dòlars però que finalment va costar-ne 110.000, i que inclou nombroses novetats tècniques.

Sens dubte, Charles Chaplin és un dels mites de la modernitat, i una figura clau en la història del cinema. El seu primer llargmetratge, 'El chico', va ser un gran èxit que va permetre la generació d'aquest mite.