Sessió doble: 'Battling Butler' i 'My Wife's Relations'
Una sessió doble protagonitzada per Buster keaton i adreçada als més petits.
Curs
Wilson
La biografia del president dels EUA Woodrow Wilson, per a qui la creació d’una lliga de nacions, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, va arribar a convertir-se en una obsessió.
Masterclass de Benet Casablancas
Com a presentació del cicle que li dediquem amb el títol de 'La música al cinema', Benet Casablancas ens oferirà una classe magistral d'uns 40' de durada abans de la projecció de 'Vertigo'.
Lluny de la mirada eurocèntrica: 'Shichini no samurai' (Akira Kurosawa, 1954)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a Europa o als Estats Units. No obstant, aquesta mirada eurocèntrica és imcompleta. Per això en aquesta sessió gorem el cap vers a la cinematografia nipona com a exemple d'altres cinematografies que tenen coses a dir en aquest discurs.
La modernitat narrativa - 'À bout de souffle' (Jean-Luc Godard, 1960)
Si el cinema modern reformula el paper de la mirada i proposa, per tant, una reformulació ontològica del cinema, 'A bout de souffle' és un exemple perfecte d'una obra absolutament novedosa. Godard fa de la limitació de recursos un estil, i edifica un univers plàstic absolutament nou.
La modernitat narrativa - 'Persona' (Ingmar Bergman, 1966)
La modernitat cinematogràfica abasta, estrictament parlant, un període força curt de temps, des de principis dels 60 fins als 80 (en part, per la mort prematura d'alguns dels seus protagonistes rere la càmera). Nascuda com a oposició al cinema clàssic, en aquesta sessió revisem un dels seus títols més reconeguts, 'Persona'.
La modernitat narrativa - L'eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962)
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.
Una aproximació a la història de les grans productores: la UFA i el cas Nibelungen a través de Das Erbe der Nibelungen (Guido Altendorf, Anke Wilkening, 2011)
La realització dels Nibelungen per part de Fritz Lang va ser tot un aconteixement. La productora UFA va saber crear grans expectatives molt abans de l’estrena al 1924. A Alemanya, com a Hollywood, a París i d’altres ciutats, la lògica industrial es posa al servei de la fabricació de somnis.
L'expressionisme alemany: Der Golem: wuie er indie welkam (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en aquell país a principis del segle XX i que reflectia un clima social determinat, marcat per la depressió anímica generada per la derrota a la Primera Guerra Mundial.
La sistematització del llenguatge: Broken Blossoms (D. W. Griffith, 1919)
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions del llenguatge cinematogràfic. Aquest film rupturista del director d'Intolerance és un clàssic del cinema que conserva intacta la capacitat d'emocionar.