Cicle

Carta blanca a Sergi López

Dirty Pretty Things (Stephen Frears, 2002)
Western (Manuel Poirier, 1996)
Parc (Arnaud Des Pallières, 2008)

13/03/2018 - 15/04/2018

calendario

L’amor per l’ofici defineix Sergi López. Un intèrpret que tant s’adapta al cinema d’autor com al de gènere, que tant assumeix papers principals com rols més secundaris, i que tant sap quedar-se en la superfície com endinsar-se en els racons més profunds dels seus personatges, tot dotant-los de matisos.

Vilanoví arrelat a la seva ciutat, és també l’actor català més internacional i ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria a França, on va ser descobert per Manuel Poirier.

Ara l’hem convidat perquè, amb la seva trempera habitual, ens presenti aquest cicle que recupera alguns dels títols preferits de la seva filmografia, però que també ens permetrà conèixer-lo millor a través dels seus gustos cinèfils. Tots els films del cicle aniran precedits d’introduccions enregistrades.

La carta blanca a Sergi López continua a l’abril amb: Blue Velvet, El verdugo, Harry, un ami qui vous veut du bien, Los siete samurais, Un dia perfecte per volar, La strada, Map of the Sounds of Tokyo.

Programa

Une liaison pornographique, amb presentació i debat amb Sergi López el dimarts 13
Sergi López obre la carta blanca que li dediquem -en què es combinen alguns dels seus millors films amb aquells que ell ha escollit per la influència que han tingut en la seva carrera- presentant aquest títol de Frédéric Fonteyne i participant en un debat previ a la projecció amb Esteve Riambau, director de la Filmoteca.
Dirty Pretty Things
Un thriller estrany que té lloc a la part de Londres que el turista no veu mai. El punt de vista correspon a un immigrant il·legal, Okwe, un nigerià que treballa com a xofer d’un minitaxi i com a recepcionista en un hotel menys que respectable...
Western
Un agent comercial català i un emigrant rus es troben a la Bretanya francesa i junts comencen un viatge amb final inesperat.
Trainspotting
Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
El ángel exterminador
LUIS BUÑUEL, 1962
Peindre ou faire l'amour
Pintar o hacer el amor
Una parella casada de fa 30 anys i amb una vida al camp molt tranquil·la fa amistat amb una altra parella. La intimitat dels quatre augmenta gradualment fins que es plantegen l’intercanvi de parelles, una situació que sembla trencar la monotonia de tots ells.
Parc
Georges Clou (Sergi López) viu a un barri acabat de construir. Estima la seva dona, el seu fill i el seu gos. Paul Marteau (Jean-Marc Barr) és atractiu, ric i intel·ligent, però viu turmentat per la seva visió pessimista del món i pel seu desig de formar-ne part.
Novecento, atto I
Concebut com una obra unitària, però dividit en dues parts per la seva durada, va ser definit per l’autor com “un film sobre la terra i la gent que neix, viu i treballa a la terra, la història del pas de la cultura agrària a la industrial”.
Novecento, atto II
“Resumir en la història paral·lela de dues famílies les tensions sociopolítiques que han caracteritzat la vida pública italiana des de l’inici de segle fins a l’alliberament, articular aquest complex argument en les quatre estacions que componen el cicle anual i pretendre que aquest bigarrat contingut es transformi en un apòleg general del sentit de la història és una empresa d’una envergadura que talla l’alè” (J. E. Lahosa).
Harry, un ami qui vous veut du bien
Harry, un amic que us estima
Una parella s’enfronta a unes vacances dures. Hi ha una onada de calor i han de destinar quasi tota la seva energia a les seves tres filles petites. La granja-restaurant que porten fa cinc anys que és una font contínua de maldecaps.
El verdugo
LUIS GARCÍA BERLANGA, 1963.
Shichinin no samurai
Los siete samuráis
“Admirable per la violència dels caràcters, la lleugeresa de l’execució, la vitalitat de la música i la bellesa de la plàstica de les imatges. Los siete samurais se’ns mostra com un dels cims del cinema-espectacle. Tot ens causa admiració” (F. Gaffary).