Film

Als anys quaranta, Dalton Trumbo, el guionista més ben pagat de Hollywood i afiliat al Partit Comunista, gaudeix dels seus èxits. Però aleshores comença la caça de bruixes: el Comitè d’Activitats Antiamericanes inicia una campanya anticomunista.

Un jugador compulsiu de Montmartre creu que pot donar el cop de la seva vida a un casino. Clar precursor de la Nouvelle Vague, el primer policíac de Melville és tot un clàssic imbuït de bellesa i malenconia.

Un jove comissari és, alhora, l’amic i el perseguidor del propietari d’un club nocturn. El darrer film de Melville, rodat pocs mesos abans de la mort del cineasta, segueix fil per randa els postulats del seu cinema negre i està protagonitzat per personatges ambigus en un món ple de clarobscurs.

JEAN-PIERRE MELVILLE, 1970.

A la Xina de finals del segle VIII, una guerrera ensinistrada per matar governadors es debat entre el deure i els sentiments.

“En el seu primer film europeu, el guia que utilitza Hsiao-hsien per no perdre’s pels barris parisencs no és altre que el vell globus vermell d’Albert Lamorisse. El seu desig no és el de fer un homenatge al mític curtmetratge del cineasta francès, ni el de construir un remake, sinó el d’escriure sota la influència del cinema francès mentre descobreix un món que li resulta nou" (Àngel Quintana).

Tres èpoques (1966, 1911, 2005) i tres històries d’amor interpretades per la mateixa parella d’intèrprets per tal d’evocar la reencarnació d’un sentiment infinit. Un relat de gran sensualitat, fet de mirades i silencis, que explora la naturalesa de l’amor, al mateix temps fugaç i etern.

Un homenatge clar al cèlebre director japonès Yasujirô Ozu que esdevé una bella meditació sobre la incomunicació en el món contemporani.

HOU HSIAO-HSIEN, 2001.

Dos nois i una noia, a mig camí entre la marginalitat i la delinqüència, consumeixen la seva joventut tot esperant un futur quimèric que només poden imaginar diferent del seu present i condicionat a la fugida.