D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov (Tiflis, 1924 - Yerevan, 1990) representa com pocs el paradigma del gran artista políticament represaliat. Considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista.
La Filmoteca de Catalunya acollirà el mes de febrer la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu. Cada dijous de febrer, els dies 1, 8, 15, 22 i 29, a les 20.00 h a la sala Chomón, es projectaran les cinc finalistes: Sala de professores, Sur l’Adamant, Smoke Sauna Sisterhood, Fallen Leaves i 20.000 especies de abejas.
Per cinquè any consecutiu, el programa Dies curts es consolida com un espai de trobada on descobrir i conversar amb cineastes properes, posant interès en el format curt i apostant per propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició.
Josep Calle, Virginia García del Pino, Marga Almirall, Dami Sainz, Ángel Santos i Taller Estampa seran protagonistes de l’edició d’enguany, en sessions que es desenvolupen de gener a juny, un divendres al mes, amb la col·laboració de Marvin & Wayne.
La fama i la glòria internacionals del primer cinema escandinau tenen la seva punta de llança en l’obra de Victor Sjöström (1879-1960). Provinent del teatre, va compaginar la carrera d’actor amb la de realitzador, ofici amb el qual va esdevenir el pare fundador de l’escola sueca (juntament amb Mauritz Stiller) i un dels cineastes més influents del cinema mut.
Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en una carta blanca, al costat de films que l’han inspirat en la seva feina.
El Govern de la Generalitat organitza dilluns 15 de gener a les 19.00 h un acte d’homenatge a Ventura Pons que se celebrarà a la Sala Chomón a la seu del Raval de la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de la productora de Pons, Els films de la Rambla, i l’Acadèmia del Cinema Català.
El Departament de Cultura ha fet públiques avui, 10 de gener de 2024, les bases que han de regir el concurs per a la designació de la nova direcció de la Filmoteca de Catalunya durant els propers quatre anys.
La Filmoteca de Catalunya ha acabat l’any 2023 amb una recuperació d’espectadors consolidada. Les 1.240 sessions programades van atreure un total de 111.180 espectadors, el que suposa una mitjana de 89,7 per sessió, amb un increment del 12,3 % respecte a la mitjana per sessió de 2022.
Jean Renoir (París, 1894 - Beverly Hills, 1979), fill del pintor impressionista Auguste Renoir, va descartar l’ofici de ceramista, al qual l’encaminava el seu pare, per ser director de cinema. Catherine Hessling, l’última model del seu progenitor i amb qui es casaria, és la protagonista dels seus inicis en el cine mut.
La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.
