VOSC (Versió original amb subtítols en català)

“Resumir en la història paral·lela de dues famílies les tensions sociopolítiques que han caracteritzat la vida pública italiana des de l’inici de segle fins a l’alliberament, articular aquest complex argument en les quatre estacions que componen el cicle anual i pretendre que aquest bigarrat contingut es transformi en un apòleg general del sentit de la història és una empresa d’una envergadura que talla l’alè” (J. E. Lahosa).

Concebut com una obra unitària, però dividit en dues parts per la seva durada, va ser definit per l’autor com “un film sobre la terra i la gent que neix, viu i treballa a la terra, la història del pas de la cultura agrària a la industrial”.

Georges Clou (Sergi López) viu a un barri acabat de construir. Estima la seva dona, el seu fill i el seu gos. Paul Marteau (Jean-Marc Barr) és atractiu, ric i intel·ligent, però viu turmentat per la seva visió pessimista del món i pel seu desig de formar-ne part.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Un agent comercial català i un emigrant rus es troben a la Bretanya francesa i junts comencen un viatge amb final inesperat.

Un thriller estrany que té lloc a la part de Londres que el turista no veu mai. El punt de vista correspon a un immigrant il·legal, Okwe, un nigerià que treballa com a xofer d’un minitaxi i com a recepcionista en un hotel menys que respectable...

Inspirada en el relat de Julio Cortázar “Las babas del diablo”, 'Blow-Up' –terme que en fotografia vol dir ‘ampliar’– narra l’experiència d’incomunicació d’un fotògraf de modes londinenc que, malgrat descobrir un crim amb la seva càmera, es veu incapaç d’intervenir en la realitat dels fets.

Un pingüí pica a la porta d'un nen. Basat en un llibre d'Oliver Jeffers.

Sabine Bonnaire és una noia autista. La seva germana, la reconeguda actriu francesa Sandrine Bonnaire, debuta com a directora homenatjant-la amb un documental commovedor.

"Amb aquest film volia imitar la mecànica de somniar despert al marge de qualsevol regla psicològica o dramàtica. Atès que avançava en territori desconegut, titubejava, desproveït de qualsevol referència" (Louis Malle).