Agnès Jaoui (Antony, França, 1964) actua, escriu, dirigeix i també canta. El teatre va unir-la a qui seria la seva parella fins al 2012, Jean-Pierre Bacri, i amb qui formaria un sòlid tàndem artístic fins a la mort d’ell el 2021. La seva obra va cridar l’atenció del mateix Alain Resnais, el qual els va encarregar els guions de Smoking / No Smoking (1993) i On connaît la chanson (1997).
El juliol i l’agost, vine a refrescar-te a la Filmo amb contes d’estiu! Banys de sol, històries d’aigua, castells de sorra. Pins mediterranis, la jungla tailandesa, pedres calentes, after sun, balnearis i piscines. Jocs de nens i d’adults. Llacs i rius on es desperta el desig adolescent, i altres cossos es perden en braços desconeguts. Molta sensualitat, molta calor, tardes que poden durar dos mesos. L’envelat dels vespres, la visita als avis, el gelat del passeig marítim. Soledat, retrobaments, avorriment de vegades.
Lola Salvador neix en una Barcelona sota les bombes, poc abans de la victòria franquista i, filla de família republicana, ja de petita vol ser escriptora per poder convèncer a través de la paraula i la raó, i no de la força. Inquieta, curiosa i autodidacta, busca estímuls vitals i culturals a l’estranger i, quan torna a Madrid, no triga a bastir una sòlida trajectòria en l’escriptura de guions per a televisió, ràdio i cinema.
1922 va ser un any de bona collita de futurs mites del cinema. La retrospectiva integra una bona llista de noms que s’afegeixen als homenatjats anteriorment, Pier Paolo Pasolini i Alain Resnais, i que inclou noms consagrats de la direcció i de la interpretació, a més del compositor Elmer Bernstein i del director de fotografia Sven Nykvist.
El western, l’únic gènere cinematogràfic genuïnament americà, és part de l’imaginari universal i una de les expressions culturals més populars. La seva mitologia associada al naixement dels Estats Units, la seva iconografia, les trames plenes d’acció i la majestuositat dels paisatges, han donat forma a una de les grans epopeies de la història moderna.
"Tan sols puc escriure de memòria, no escric mai directament de la vida. El tema ha de passar pel sedàs del meu record, de manera que només allò que és important o típic roman allí com en un filtre".
Inspirant-se en aquestes paraules de Txékhov, Bill Douglas va retratar la duresa de la seva infància i joventut en una trilogia brillant, seca i austera, que, tot i ser poc apreciada durant molts anys, el temps ha acabat situant com una peça fonamental del cinema britànic. Douglas tan sols va poder dirigir un film més (Comrades) abans de deixar-nos el 1991.
"La majoria dels homes tenen, igual que les plantes, propietats ocultes que l'atzar posa de manifest"
François de La Rochefoucauld
A la vuitena edició del Paradís perdut, el jardí se’ns torna a presentar com a taula salvadora del naufragi continu de l'existència, però també com a lloc inquietant on la natura es revela de manera perversa.
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona celebra enguany la seva 30a edició. Va ser el juny del 1993 que un grup de dones va començar aquest viatge amb una proposta programàtica que combinava la projecció de pel·lícules de directores contemporànies com Chantal Akerman, Yvonne Rainer o Márta Mészáros amb films de pioneres del cinema com Alice Guy-Blaché, Lois Weber i Dorothy Arzner.
On és la casa del meu amic? va revelar el geni d’Abbas Kiarostami al món. El seu treball posterior va ser elogiat i guardonat arreu, i cineastes com Godard, Scorsese, Herzog o Chahine li reconeixien la seva condició de mestre. Tanmateix, quan Occident el descobreix, Kiarostami ja feia disset anys que feia cinema ininterrompudament, i l’obra d’aquest període encara roman molt desconeguda.
El catàleg de FilmoXarxa té com a objectiu fer accessible arreu de la geografia catalana un seguit de pel·lícules que han tingut poca visibilitat als circuits comercials. Aquest 2022 s’hi incorporen 9 títols internacionals inèdits, 2 documentals catalans, 3 pel·lícules de distribució recent i el clàssic Le plaisir, de Max Ophüls, tots ells subtitulats en català.
