FilmoXarxa | 2022-2024
FilmoXarxa és una iniciativa que es posa en marxa per ajudar a distribuir per tota la geografia catalana un seguit de films subtitulats en català i que fins ara no han trobat acollida dins dels circuits comercials habituals.
FilmoXarxa és una iniciativa que es posa en marxa per ajudar a distribuir per tota la geografia catalana un seguit de films subtitulats en català i que fins ara no han trobat acollida dins dels circuits comercials habituals.
El director i artista italià, Moreno Bernardi, celebra 20 anys de carrera artística a Barcelona, on ha esdevingut un dels referents del teatre i la dansa contemporanis.
A través d’aquests tres documentals -creats i produïts a Lo Spazio, el centre d’investigació artística i pràctiques contemporànies dirigit pel mateix Bernardi- descobrim el treball del director vist pel cineasta Bori Mo.
Aquest any en fa seixanta de la primera edició de la Setmana de la Crítica, la més veterana de les seccions paral·leles del Festival de Cannes.
Des del 1962, el Sindicat Francès de la Crítica de Cinema organitza una programació alternativa que posa el focus en els cineastes emergents, autors que tot just presenten la seva primera o segona pel·lícula i que solen passar desapercebuts per la competició oficial per a la Palma d'Or, més centrada en els noms ja consagrats.
Com cada any, hem convidat a personalitats vinculades al món de la crítica i la programació cinematogràfica a recomanar-nos les pel·lícules que més han apreciat al llarg de 2021.
Fill i nebot de cineastes (Ralph i Gerald Thomas respectivament), el britànic Jeremy Thomas va créixer envoltat de rodatges, estrelles de cinema i un projector dins de casa. Ben relacionat amb la indústria cinematogràfica, va temptejant el negoci fins que la visió epifànica de Badlands (Terrence Malick, 1973) l’empeny a produir films d’autor sense renunciar a l’entreteniment.
L’historietista i pintor Nazario (Castilleja del Campo, Sevilla, 1944) és considerat el pare del còmic underground espanyol. Artista contracultural per antonomàsia, s’instal·la a Barcelona a principis dels setanta, on freqüenta els ambients més alternatius i canalles de la ciutat i pot donar ales a la seva creativitat transgressora i sexual.
¡Dale caña, Torete!, és la biografia d’Ángel Fernández Franco, conegut popularment com El Torete. La publicació d’aquest llibre de Marco Antonio López Vilaplana ens brinda una ocasió excepcional per parlar del fenomen quinqui, del seu impacte en la societat de la Transició democràtica espanyola i de la pervivència del seu llegat.
Dues sessions especials ens faran reviure aquesta manifestació cultural i contestatària mitjançant coneixedors del tema, testimonis directes, un dels grups ineludibles que, amb les seves cançons, van contribuir a la mitificació del fenomen.
Aquest cicle té per objectiu crear un espai de reflexió entorn dels dilemes ètics que es presenten en el camp de la medicina amb l’arribada de nous tractaments i noves línies d’investigació.
També pretén conscienciar, d’una banda, de la importància del paper de la bioètica en la presa de decisions mèdiques i socials per protegir les persones vulnerables i dependents, amb autonomia limitada, i, de l’altra, de la necessitat de destinar més recursos a la investigació amb una visió àmplia, no condicionada pel nombre de persones afectades.
Amb la col·laboració:
On és el temps perdut?
Escriptora, guionista, polemista en premsa escrita i televisada, Marguerite Duras va ser també cineasta, directora d’una obra que s’ha encasellat amb l’etiqueta de Rive Gauche, però que desborda qualsevol llera.