Ara fa cent anys naixia a Bolonya Pier Paolo Pasolini, una de les figures cabdals de la cultura del segle XX. El 2013 li vam dedicar una retrospectiva completa com a cineasta, coincidint amb l’exposició celebrada al CCCB, però és evident que la seva obra polièdrica mereix molts altres enfocaments.
Programem tres sessions vinculades amb del cicle de conferències Restitucions. La fotografia en deute amb el seu passat, organitzat per KBr Fundació MAPFRE sota la direcció de Carles Guerra (març-maig 2022).
Les pel·lícules proposades i comentades per Hilde Van Gelder, Ana Longoni i Michaëla Danjé / Col·lectiu Cases Rebelles presenten alguns casos en els quals les imatges es confronten amb reclamacions de drets que el present ha fet emergir.
Durant aquests primers deu anys al Raval, la Filmoteca ha viscut alguns moments inoblidables. Des de l'atemptat a les Rambles fins a un concert de Hanna Schygulla.
Des de restauracions del 2CR que han viatjat a Cannes o Berlín a la projecció de Campanades a mitjanit a la col·legiata de Cardona. Les pel·lícules que inclou aquest cicle no són les millors ni les que més ens agraden. Són les que han fet història, la nostra història.
La Filmoteca de Catalunya va acollir el congrés de la FIAF del 2013. Algunes de les cinemateques que van participar-hi són, a més, amigues. Hi col·laborem regularment, intercanviem projectes i ens sentim identificats amb les seves línies de treball.
Amb aquest esperit els hi hem demanat a compartir la celebració dels deu anys del Raval amb alguns dels títols que elles han restaurat.
El 21 de febrer del 2012 van començar les projeccions al Raval amb una sessió especial que incloïa un film de Segundo de Chomón, un noticiari de Laya Films i una memòria de Catalunya a través del seu cinema. Tota una definició de principis associada a la primera exposició, “Imatges confrontades: la Guerra Civil i el cinema”.
Immediatament, seguiria una retrospectiva Bigas Luna que incloïa diverses restauracions del nostre Centre de Conservació, inaugurat uns mesos més tard. Una altra declaració d’intencions.
La recent publicació del llibre col·lectiu, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, El deseo femenino en el cine español (1939-1975) (Cátedra, 2021) esdevé una bona ocasió per repensar la visió d’alguns films emblemàtics amb protagonisme femení realitzats durant el franquisme.
“Presentem quatre llargmetratges de la segona edició de La Inesperada, un festival focalitzat en la no-ficció. A La Inesperada som uns apassionats del llenguatge cinematogràfic que es relaciona amb la realitat, entenent aquestes pràctiques com un territori ampli on tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. Creiem en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània.
Guy Gilles (1938-1996) era un cineasta d’alta volada que hauria pogut ser un satèl·lit en l’òrbita de la Nouvelle Vague. Malauradament, no va tenir el reconeixement que es mereixia. Per sort, amb el seu redescobriment recent —potenciat per la Cinémathèque Française— es reivindica una obra contra corrent, molt personal, però mal compresa en el seu moment i relegada a l’oblit.
Mikio Naruse (1905-1969) és un tòtem del cinema japonès. Però a Occident, on la seva obra no es va veure fins als anys vuitanta, encara roman com el gran mestre desconegut d’aquesta cinematografia.
És també, amb Ozu, el gran especialista del shomin-geki: el gènere nipó que descriu la vida familiar de les classes populars. Tanmateix, Naruse té una visió molt més amarga de la vida. En el seu univers són freqüents la crueltat i la manca d’amor, i les expectatives de l’individu estan destinades al fracàs, tot i la lluita constant per sobreposar-se a les adversitats.
Les grans similituds entre la novel·la Solitud i el film Stromboli, van induir la filòloga Rosa Delor a pensar en Víctor Català (Caterina Albert) com l’escriptora no reconeguda al darrere de l’obra mestra de Rossellini. Les coincidències argumentals i descriptives són més que evidents, tal com exposa la conferència teatral de Núria Casado Gual, Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, inspirat en l’estudi de Delor.
