Retem homenatge a l'actor francès Jean-Paul Belmondo, desaparegut el passat mes de setembre. Icona de la Nouvelle Vague gràcies als seus papers a À bout de souffle i Pierrot le Fou i protagonista de l'època daurada del cinema francès d'aventures i acció dels anys setanta i vuitanta.
Aquest 2022, seguim amb la proposta Dies curts, l’espai de la Filmoteca dedicat al curtmetratge i a les cinematografies més properes. Autores i autors poc presents als circuits majoritaris d’exhibició ens acompanyen cada mes per presentar una selecció de la seva obra i compartir els processos de creació.
Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler es van conèixer el 1964, a l’estrena d’Ingreen. Aquesta trobada va marcar l’inici d’una vida compartida, així com un seguit d’intercanvis creatius.
Centrat en la primera etapa dels cineastes, la qual abasta un arc temporal de més de quaranta anys, aquest cicle reuneix els seus films en 16 mm realitzats entre Nova York, la casa de camp de Nova Jersey on van viure a finals dels seixanta i San Francisco, ciutat on resideixen des del 1971.
Les imatges de perpetradors són, com diu Marianne Hirsch, aquelles produccions visuals realitzades pels autors de crims mentre cometen accions violentes. Amb referència als casos de crims de guerra, violència política i genocidis, aquestes imatges adopten el punt de vista dels criminals o dels seus còmplices.
Nascut a Haifa el 1950, Amos Gitai és molt més que el cineasta israelià de referència. Arquitecte, escriptor i autor d'exposicions, amb prop de setanta documentals i ficcions ha bastit un extens mosaic que permet resseguir la conflictiva història d’Israel.
Boris Lehman va transformar la seva quotidianitat en el «guió» d'una gran pel·lícula, Babel, la qual va acabar convertint-se en la seva pròpia vida.
Entre el diari íntim i l'autoretrat, les formes epistolars, els viatges i les recerques, les notes de capçalera, les petites ficcions o les aventures físiques i metafísiques, Lehman va anar donant forma a un gegantesc collage, un enorme assaig sobre el pas del temps. Però el cineasta també entén la càmera com un mirall, com un tercer ull que possibilita pensar en el «jo» com un «nosaltres».
Exhibim la retrospectiva programada pel Festival de Sant Sebastià i dedicada a l’etapa daurada del cinema coreà amb títols dels anys cinquanta i seixanta.
Malgrat que des de la dècada dels noranta Corea del Sud ha estat un referent del cinema contemporani que continua acaparant l’atenció mundial amb èxits com el de Parásitos o El juego del calamar, el període clàssic d’aquesta cinematografia segueix sent molt desconegut a casa nostra.
La revolució del 1979 va canviar el destí i el rostre de l’Iran. Com la majoria de les revolucions, també va suprimir el passat i les seves imatges, i amb això un dels cinemes més innovadors d’aquella època. Aquest programa mostra algunes de les pel·lícules clau de la revolució cinematogràfica més progressista, interrompuda per una altra de social per la qual el país va acabar sent conegut.
Enguany el cinema espanyol es treu el barret davant la commemoració dels centenaris de Luis G. Berlanga i Fernando Fernán Gómez. La irrupció dels dos genis va portar nous aires al cinema de l’Espanya de postguerra.
Primo Levi es va convertir, mitjançant la seva escriptura, en un testimoni fonamental de l’experiència jueva de la deportació als camps nazis.
Projectem aquest cicle sobre la seva figura en paral·lel al curs Primo Levi. Literatura i testimoni, que l’Institut d’Humanitats de Barcelona organitza del 8 de novembre al 13 de desembre.
