Cicle

El cineasta Oskar Alegria és un dels protagonistes de la secció “Satèl·lits” del Festival de Cinema Independent de Barcelona, L’Alternativa. Per mitjà dels seus llargmetratges i d’altres obres de creadors que connecten amb el seu univers, el director navarrès ens proposa un itinerari cinematogràfic a través de l’experimentació, el qual comença sempre travessant una porta: la que marca un llindar a El otro día (Ignacio Agüero, 2013), la que ens fa somiar a Les films rêvés (Eric Pauwels, 2010) i la que amaga un misteri a Intimidades de Shakespeare y Victor Hugo (Yulene Olaizola, 2008).

De la mateixa manera que els cartògrafs ens ajuden a situar-nos i a orientar-nos en un terreny determinat, reduint-lo i empetitint-lo fins a fer-nos-el abastable, la Mostra, en la seva 15a edició, convoca els qui dominen l’art d’apropar-nos a records i memòries soterrades, aquelles que mai han estat dites; els taumaturgs que se’ns emporten en diàlegs entre el món dels vius i els que ja no hi són; aquelles que pesquen les paraules abans que se les emporti el vent per compartir amb nosaltres nous significats i revelar-nos realitats negligides; o aquell que, com un infa

“No haver vist el cinema de Satyajit Ray és com estar al món sense haver vist el sol o la lluna” (Akira Kurosawa) 

Amb la veneració que mostra el cineasta japonès envers Ray n’hi ha prou per intuir la rellevància històrica i artística d’aquest bengalí que, ja amb el seu primer film, Pather Panchali (1955), va introduir a l’Índia un cinema de transcendència universal que radiava veritat, poesia i senzillesa, tot allunyant-se de les línies bàsiques d’aquesta cinematografia, marcadament d’evasió.    

Malgrat les dificultats, la cinquena temporada de Per amor a les Arts va superar les limitacions imposades per la pandèmia de coronavirus. Emprenem doncs la sisena amb el convenciment que la cultura és un bé essencial que cal reivindicar, sense oblidar la importància de la presencialitat ni la riquesa de la transversalitat.

La Setmana del Cineclubisme Català és un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. Com cada any, en aquesta edició es lliuraran els tres premis José María Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC): pel·lícula catalana de l’any, persona o entitat vinculada al cineclubisme i fet cineclubista de l’any.

La programació 23a Edició del Festival de Cinema Jueu està centrada en dos eixos temàtics relacionats entre si: d’una banda, les circumstàncies i la vida dels refugiats i els supervivents. De l’altra, les diferents situacions a les quals s’ha d’enfrontar la població civil i les decisions que es veuen obligats a adoptar els ciutadans per circumstàncies alienes a la seva voluntat durant els conflictes.

Sota el guiatge del cineasta Werner Herzog que ens visita aquest mes d’octubre i el seu darrer homenatge al seu amic i escriptor Bruce Chatwin, introduïm la mostra Cinema alemany actual que, amb una selecció de deu de les pel·lícules actuals més interessants d'Alemanya, posa el focus en les millors obres de cinema d’autor i en el cinema independent més original i innovador del moment.

Segundo de Chomón i Barcelona van trobar-se a principi de segle per començar plegats l’aventura del cinema. La seva figura ha esdevingut imprescindible per entendre els primers anys del cinema, des de la seva implementació amb tècniques artesanals lligades a la fotografia fins a la consolidació d’un nou llenguatge artístic d’abast mundial. Les seves estades a París i a Torí el convertiran en un personatge paradigmàtic per entendre com el cinema va arribar a convertir-se en una potent indústria cultural i tecnològica i en paradigma de l’oci popular del segle XX.  

Fa més de vint anys que programem una Aula de Cinema que recorre la seva història com a complement de la docència en diverses universitats i escoles. Durant aquestes dues dècades ha canviat el cinema, però també la forma d’accedir-hi i historiar-lo.

Dels tractats individuals i subjectius es va passar, ja fa anys, a una visió polièdrica i col·lectiva derivada de distintes diversitats. Més recentment, internet i la digitalització han trencat barreres d’accés a materials fins ara inèdits.

L’Havana és la ciutat convidada a les festes de La Mercè 2021.

Ens afegim a aquesta iniciativa amb la projecció de tres títols emblemàtics de Fernando Pérez, considerat per molts el millor cronista actual de la capital de Cuba en el pla cinematogràfic.

Les tres pel·lícules presentades per la seva filla Victoria Pérez exemplifiquen la voluntat del cineasta de moure’s en estils diferents, de fugir dels tòpics i prejudicis establerts entorn de la realitat cubana i d’expressar grans esdeveniments a través de les individualitats i el retrat de personatges complexos.