L’invent dels Lumière té més de 120 anys. L’Aula de Cinema en compleix ara 25. Porta un quart de segle revisant una història que no s’atura i muta constantment. Malgrat les previsions apocalíptiques que, en diverses ocasions, han estès el seu certificat de defunció, el que va ser l’espectacle més popular del segle XX segueix viu. Viu però amb canvis.
En la seva 24a edició, el Festival de Cinema Jueu de Barcelona es proposa reflexionar sobre els llegats culturals que rebem i com aquests es transformen en arribar a les noves generacions, especialment quan comporten exili o emigració. Les pel·lícules programades giren entorn de la transmissió de la memòria històrica i, defugint actituds condescendents, aposten per la viabilitat d'una convivència intercultural.
El moviment és l’ingredient essencial amb el qual el món continua, o sobreviu. Quan el moviment del cos es fusiona amb el moviment cinematogràfic neix un dels gèneres cinematogràfics més autèntics: el cinema de dansa. Choreoscope, el Festival Internacional de Cinema de Dansa de Barcelona, celebra el seu desè aniversari.
La Setmana del Cineclubisme és un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. Al llarg de sis dies, podrem veure diferents títols escollits per persones i entitats directament lligades al moviment cineclubista.
L’11a edició del “Cicle de Cinema Alemany actual” a Barcelona ofereix, com cada any, una selecció de deu pel·lícules que busca reflectir la gran diversitat cultural del panorama cinematogràfic actual a Alemanya, posant especial èmfasi en el cinema d'autor i el cinema independent original i innovador.
Una erupció d’històries
Figura singular, incansable i implacable davant qualsevol signe de conservadorisme, Kira Muràtova encapçalà l’avantguarda del cinema soviètic, tot i que la conjuntura l’empenyés sistemàticament als marges. La força emancipadora de les seves primeres pel·lícules, presents a la retrospectiva, és expansiva i propera a l'anarquisme.
Projectem sis de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. Són llargmetratges de ficció que han tingut molt bona acollida en festivals d’arreu del món, com és el cas d’Un polvo desafortunado o porno loco, el film que va precedir Alcarràs en la consecució de l’Os d’Or del Festival de Berlín, o Blue Moon, darrera Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià, la projecció de la qual comptarà amb la presència de la seva directora, Alina Grigore.
Paco Poch (Igualada, 1951) és un home polifacètic que té una llarga trajectòria en l’àmbit cultural i audiovisual. És mànager cultural, doctor en Ciències de la Comunicació, professor de Producció a la Universitat Pompeu Fabra, redactor de Serra d’Or, fundador de Catalan Films, distribuïdor i, sobretot, productor independent d’arriscats projectes de ficcions i documentals tant de cinema com de televisió.
L’hongaresa Márta Mészáros és una de les directores europees més importants del segle XX. La primera dona que va guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín —Adopció (1975)— va patir a Occident un doble estigma: el de ser una cineasta de l’Est i el de ser dona. Tot i lluitar per fer-se un espai en una indústria dominada per homes, a poc a poc el seu nom es va eclipsar fins que la restauració de la seva obra per part del National Film Institute d’Hongria i el premi a la seva carrera per part de l’Acadèmia del Cinema Europeu l’han ressituada de nou en el primer terme que es mereix.
