“Presentem la secció internacional d'un nou festival focalitzat en la no-ficció: La Inesperada. Som uns apassionats del llenguatge cinematogràfic que es relaciona amb la realitat, entenent aquestes pràctiques com un territori ampli on tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. A La Inesperada creiem en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània.
Durant dècades, dones i homes negres han creat en la diàspora una constel·lació d’obres literàries, musicals i audiovisuals amb connexions sonores, afectives i històriques que travessen espais i subjectivitats.
Obrim un nou espai dins la programació regular de la Filmoteca dedicat al curtmetratge i les cinematografies més properes.
Autores i autors emergents o poc presents als circuits majoritaris d’exhibició ens acompanyen cada mes per presentar una selecció de la seva obra i compartir els processos de creació.
No tenien ullals ni xuclaven, literalment, la sang, però arrossegaven els homes, i alguna dona, a la tragèdia. Van sorgir en l’esplendor del cinema mut i amb noms propis: Gloria Swanson o Theda Bara als Estats Units, Pola Negri a Alemanya, Francesca Bertini a Itàlia o Margarida Xirgu a Catalunya. La francesa Musidora i l’estatunidenca Fannie Ward donen el tret de sortida a aquest cicle que podrem gaudir mensualment, en petites dosis, fins al juny.
Entre el 1969 i el 1989 l’actriu Emma Cohen va dirigir un seguit de curtmetratges i dos episodis per a sèries de televisió. La Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española han endegat un projecte comú, comissariat per Helena de Llanos, de recuperació, digitalització i valorització de la seva obra com a cineasta.
De nen, Mani Kaul prenia la seva miopia per la visió normal. Potser per això, des de la primera vegada que va anar a veure una pel·lícula amb ulleres, no va poder deixar de pensar en el cinema. Al cèlebre Institut de Cinema, hi va tenir de professor Ritwik Ghatak, el qual, juntament amb Robert Bresson, el va transformar com a cineasta. La fusió del treball de tots li va fer comprendre que el cinema havia de transcendir la il·lustració d’una idea a favor de la sensualitat, i que tota imatge és indescriptible i innombrable.
M’interessa com es relacionen les persones, com busquen amor. Ni diners ni cap altra cosa. I els riscos que corren per aconseguir-ho. El meu cinema expressa clarament una cultura que ha assolit el benestar material, però que se sent incapaç de gestionar vides humanes. Necessitem reflexionar sobre la nostra capacitat d’estimar.
Aquesta declaració de John Cassavetes il·lustra un principi vital que el cineasta trasllada en cru a la pantalla, sense filtres comercials, exposant l’emoció dels personatges a flor de pell i, provocant, sovint, la incomoditat de l’espectador.
El Festival Reteena és un espai de descoberta, experimentació i reflexió sobre audiovisual dirigit als joves. És una proposta feta per i per a públic jove, que inclou una oferta de masterclass, tallers i formacions sobre fotografia, televisió, sèries, cinema, animació, ràdio i tots els àmbits imaginables que es puguin vincular a l'audiovisual.
Michel Foucault afirma que el jardí és la parcel·la més petita del món i alhora la seva totalitat.
És la sex symbol femenina per antonomàsia i un dels personatges més influents del segle xx. Sembla més reconeguda per la seva repercussió social i artística que per la seva carrera com a actriu. Tot i que va demostrar enormes dots dramàtics, és considerada una de les grans actrius de comèdia, i ens ha llegat algunes de les caracteritzacions més inoblidables de la història del cinema.
