Tretzena edició d'aquest festival internacional de cinema per a infants d’entre 2 i 12 anys, que vol contribuir a la difusió d’un cinema plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.
Ens sumem un any més a aquesta iniciativa patrocinada pel Consell d'Europa que convoca anualment a més de 3.000 museus d'arreu d'Europa obrir les seves portes amb una programació feta a mida per la data.
Enguany, i coincidint amb el projecte expositiu I si veure era el foc, des de Filmoteca de Catalunya us proposem una performance expositiva i una reivindicació dels museus del cinema per celebrar aquesta jornada especial.
“I si veure era el foc” és un projecte de naturalesa experimental dels artistes Valentina Alvarado Matos i Carlos Vásques Méndez dut a terme amb la col·laboració del Festival LOOP Barcelona. Recuperem aquestes dues performances anul·lades el passat novembre a causa del tancament de sales provocat per la pandèmia.
Amb la col·laboració de:
Wallay! és un viatge a la diversitat i la creativitat del continent africà narrat a través del seu llenguatge cinematogràfic. En la seva tercera edició, el Festival de Cinema Africà de Barcelona s’endinsa en el desert de Karoo, s’infiltra en els secrets d’un hammam algerià i troba una república governada per infants. Colpejats, seduïts, amagats, els personatges naveguen per viaranys d’asfalt i de sorra, i pels ondulats laberints que teixeixen l’entorn i la memòria. A cops de ring, de massatges i de galop, Wallay!
El premi d’interpretació a la Mostra de Venècia i el Giraldillo d’Or atorgat a Pietro Marcello pel film Martin Eden en l’última edició del Festival de Sevilla posa en relleu la figura d’aquest cineasta de Caserta (Campània), pràcticament inèdit a les nostres pantalles però considerat un dels grans talents que ha donat el cinema italià en els darrers anys.
Ara fa un any, encaràvem la tretzena Mostra amb el propòsit de saltar-nos les tanques, les reixes i els filats d’aquells murs i fronteres que se’ns imposen. En el trànsit entre la darrera Mostra i la que ara tenim entre mans, vam il·lusionar-nos amb la idea d’explorar en el món de les resistències: al poder, íntimes o quotidianes, dèiem. Resistències al poder en totes les seves formes, col·lectives o individuals. També aquelles que cerquen millorar-nos com a persones o fer-nos més lliures.
Del 1953 al 1962 Kinuyo Tanaka va ser l’única dona directora de cinema al Japó. Però abans, com a actriu, va guanyar tanta popularitat que el seu nom es va arribar a incloure en els títols dels films que protagonitzava. Després d’una etapa reeixida en el cinema mut, va protagonitzar el primer film sonor del seu país, va col·laborar de manera habitual amb cineastes imprescindibles com Ozu, Naruse, Shimizu o Kinoshita, i es va convertir en l’actriu fetitxe de Mizoguchi.
“Cap intèrpret. Cap paper. Cap posada en escena. Però sí a l’ús de models presos de la vida. Hi ha pel·lícules que utilitzen els recursos del teatre, com són els gestos i les paraules dels intèrprets o la posada en escena, i fan servir la càmera tan sols per reproduir. D’altres utilitzen els mitjans del cinematògraf per crear. El cinematògraf és una escriptura amb sons i imatges en moviment. Una imatge s’ha de transformar amb el contacte amb altres imatges, mentre que els sorolls s’han de convertir en música. Cap música d’acompanyament.
Aula de Cinema és una invitació als alumnes universitaris, als estudiants d'escoles de cinema, i al públic en general per redescobrir la història del setè art en 30 sessions durant el curs acadèmic.
Horari sessions:
Dimecres a les 16.30h, d'octubre a maig.
Amb la col·laboració de:
Recuperem un seguit de pel·lícules de les quals vam haver d’anul·lar la projecció en el seu moment a causa de la pandèmia.
