En l’inici de les seves memòries, Roman Polanski explica que sempre ha vist borrosa la línia que separa la fantasia de la realitat. Efectivament, l’enorme influència que ha tingut la seva atzarosa vida en la seva obra així ho corrobora. L’Holocaust nazi marca greument la seva joventut i constitueix una de les claus del seu univers fílmic: amb personatges sovint immadurs i oprimits per un grup, els quals es mouen entre l’absurd i el desconcert, i han de remar contra la fatalitat.
Si has realitzat el primer musical rodat en decorats naturals (On the Town), si has explicat com el cinema va canviar amb l’arribada del sonor (Singin’ in the Rain), si has sabut reconvertir una faula masclista en un espectacle ple de ritme i alegria (Seven Brides for Seven Brothers), si has tractat el món de la moda escapant de la superficialitat (Funny Face), si has sabut explicar les formes modernes de la crisi de la parella quan el motor sexual deixa de funcionar (The Grass Is Greener o Two for the Road) o si has mostrat com la marginació desemboca en mal gust i miserabilisme (Staircase
FilmoXarxa és una iniciativa que es posa en marxa per ajudar a distribuir per tota la geografia catalana un seguit de films subtitulats en català i que fins ara no han trobatacollida dins dels circuits comercials habituals.
Si el cinema de Kieślowski segueix viu, es deu en gran part al rigor moral i estètic del cineasta. Es va formar com a documentalista i volia que les seves imatges servissin per comprendre la realitat i ajudar a millorar-la. Durant anys no vol fer ficció perquè la considera com una forma burgesa d’expressió, que no correspon a les necessitats de la Polònia socialista.
La cinquena edició del Bachcelona té com a convidat especial Georg Friedrich Händel, l’altre gran representant de la música barroca alemanya. Bach i Händel són dos genis nascuts el mateix any a tan sols 40 km de distància, que, casualitats del destí, mai no es van poder reunir i van ser víctimes d’un mateix metjastre que els va deixar, a tots dos, cecs.
El set és el número cabalístic i bíblic per excel·lència, i tot un símbol de l’absolut i la perfecció. Una xifra mística que també ha esdevingut un guarisme emblemàtic de l’anomenat, casualment —o no—, setè art.
Aquest estiu els millors ballarins, cantants, músics, compositors i coreògrafs marquen el ritme de les nostres sales per fer palès que el musical és un gènere irreductible que va més enllà de modes i de tòpics.
A l’altra punta del món sabem que hi viuen els neozelandesos o els australians. Però, són molt diferents de nosaltres? Sí i no. Sí, perquè tenen cangurs i ornitorrincs. Sí, perquè la seva història “occidental” comença fa poc. No, perquè tenen règims democràtics tan poc heroics com els nostres. No, perquè fan musicals, comèdies o films policíacs. No, perquè són tan humans i inhumans com nosaltres.
