Sí, ja ho sabem, els films no són atletes en una competició, però no podem escapar d’una lògica que atrapa fins i tot festivals que volen semblar lliures de qualsevol contaminació promocional.
Hi ha dos trets que caracteritzen el cinema de Ken Loach: la consciència social dels protagonistes dels seus films i una dramatúrgia que busca la proximitat entre la realitat i la seva representació a la pantalla. Sigui en el present o en el passat, a Gran Bretanya, Espanya, els Estats Units o Nicaragua, la seva obra se situa sempre del costat dels més desafavorits i, molt especialment, dels que lluiten pel reconeixement de la seva dignitat.
En les darreres dècades, la figura del testimoni ha adquirit una gran rellevància pública gràcies al paper adoptat pels mitjans audiovisuals de comunicació.
La Japan Foundation ens presenta una selecció de sis pel·lícules recents que plasmen la forta connexió de la cultura japonesa amb l’entorn natural i el cicle de les estacions. Una mostra que agrupa diferents gèneres i diverses maneres de gaudir de la natura, sigui com a lloc per al lleure, com a escapatòria o com a objecte de preservació. A més, el cicle ens permetrà gaudir d’alguns dels paisatges més espectaculars i variats de l’arxipèlag japonès.
Quan van demanar al crític Gérard Genette que resumís "À la recherche du temps perdu", va trobar la fórmula: “Marcel vol ser escriptor”. En efecte, el llibre neix d’aquesta voluntat i de la molt alta consideració en què Proust tenia l’ofici d’escriptor.
Es compleixen 70 anys de les primeres inquisicions del Comitè d’Activitats Antiamericanes. Hollywood, en plena guerra freda, volia depurar la infiltració comunista i va crear unes “llistes negres” vergonyants que van afectar a grans professionals en un clima de delacions, exilis i misèria moral, en bona part provocat pel senador McCarthy.
Amo i senyor d’un univers profundament singular, Jean-Pierre Melville ocupa un lloc únic en la història del cinema. L’experiència de la Segona Guerra Mundial i la participació en la Resistència van marcar la seva obra, que, a més de tractar directament el tema, reflecteix valors com la lleialtat, l’amistat i la fidelitat a uns principis, però també la solitud, l’ambigüitat moral, el fracàs i la mort.
Malgrat haver tingut una vida curta, l’escriptor, cineasta i actor Glauber Rocha (1939-1981), amb una de les obres més originals i combatives del seu temps, és considerat per molts el cineasta més gran i influent del Brasil.
Ja tenim aquí el festival de cinema per als més petits! La 10a edició d’El Meu Primer Festival arriba carregada de propostes interessants per als nens i nenes de 2 a 12 anys.
El festival vol contribuir a la difusió d’un cinema plural i creatiu, tot oferint una mostra de creacions cinematogràfiques d’arreu del món i de tots els temps. Amb l’objectiu d’entretenir i educar, estimular la imaginació i la creativitat, i despertar l’esperit crític.
Heterodox i inconformista, el cineasta, productor i guionista Basilio Martín Patino ha estat un dels màxims exponents de la dissidència política i cinematogràfica. Un esperit lliure en un país emmordassat que, des del seu debut amb 'Nueve cartas a Berta', i durant gairebé mig segle, no va cessar de buscar nous camins expressius.