Cicle

Frederick Wiseman va començar a filmar institucions el 1967, amb 'Titicut Follies', i encara no ha parat. Aquest primer film, per problemes legals, va necessitar vint-i-quatre anys per poder mostrar-se per primera vegada al públic. Això no va desanimar Wiseman, que, des de llavors, n’ha realitzat quaranta més.

Jules Dassin va explorar gairebé tots els gèneres en una vintena llarga de films, però si n’hi ha algun en què va excel·lir és el cinema negre.

Cinc films inèdits a les nostres pantalles conformen aquesta mostra de cinema brasiler actual. Un tast selectiu d’una cinematografia que viu un moment d’optimisme, amb inversions, creixement de públic i reconeixement internacional.

Aquest cicle neix amb la voluntat de reflexionar sobre l’intent de reconstrucció d’una societat destruïda per la guerra a les acaballes del segle XX.

El 2006, el lituà Sharunas Bartas va visitar la Filmoteca de Catalunya amb motiu de la retrospectiva íntegra de la seva obra.

David Simon ha estat periodista. Ha escrit llibres. Ara escriu i produeix sèries de televisió. No són sèries qualssevol. Qui ha vist 'The Wire' sap que la televisió és capaç d’explicar el funcionament d’una gran ciutat. Qui ha vist 'Treme sap', millor fins i tot que els lectors de Naomi Klein, quin partit és capaç de treure el capital d’una catàstrofe. David Simon és l’impulsor d’aquestes sèries.

Elio Petri i Gian Maria Volonté van fer carrera junts. El segon va ser l’actor del primer en diverses ocasions i ambdóss van ajudar a construir la nova imatge del cinema italià durant els anys seixanta i setanta: després del neorealisme, el cinema polític.

“El melodrama consisteix a fer plausible el que no ho és” resumeix Arturo Ripstein. Ell i la seva dona i guionista, Paz Alicia Garciadiego, amb qui no ha deixat de treballar des de 1985, han creat una obra coherent, dramàtica, amb un humor soterrat sota una desesperació evident.

Elisabeth Bronfen és professora d’Estudis Angloamericans a la Universitat de Zurich. Al llibre 'Specters of Wars' analitza la manera com la guerra ha estat portada a la pantalla per mitjà de diversos gèneres i en moments històrics diferents, i destapa el tractament redemptor que habitualment Hollywood atorga a la violència bèl·lica.

Estrella de cinema des del principi de la seva carrera, Gregory Peck va poder desenvolupar una filmografia d’una homogeneïtat sorprenent gràcies a la seva alçada, la seva elegància seriosa i, sobretot, un estil sobri amb el qual va personificar les virtuts americanes més senzilles i fonamentals.