Cicle

L’obra de l’escriptor Milan Kundera és una aventura intel·lectual carregada de reflexions vitals, essencialment pessimista i ancorada a les arrels de l’esperit de la literatura txeca, des de Hasek a Kafka.

El cinema polonès viu un moment d’esplendor que no coneixia des de fa molts anys. L’Oscar per la pel·lícula 'Ida', de Pawel Pawlikowski, és només el senyal més visible de l’èxit: en la darrera dècada han proliferat veus noves i s’han descobert molts talents i moltes personalitats del cinema polonès.

Altre cop Godard? En efecte, cal revisar periòdicament l’obra de Jean-Luc Godard. Primer, perquè no para de créixer i modificar-se; segon, perquè aquest nou "corpus" il·lumina retrospectivament el conjunt; tercer, perquè nosaltres i el món també canviem.

Jean-Luc Godard és un dels grans renovadors del llenguatge cinematogràfic, i alhora es presenta com un dels pocs cineastes vius que conserva les essències d’un art.

Tenia els ulls molt clars i el somriure fàcil i molt bell, però una tristesa indefinible li travessava el rostre. Vam conèixer Chantal Akerman a través dels seus films.

Léon Gaumont va crear la seva productora abans que els germans Lumière fessin la primera projecció pública. Sembla que els Lumière no creien en el seu invent, però Gaumont sí. Avui, la productora té l’edat del cinema; és a dir, tal com ho resumeix Nicolas Seydoux, l’actual president de Gaumont, "és massa vella per ser una persona i massa jove per ser considerada un monument".

Dir que el Hitchcock britànic és el Hitchcock mut és una falsedat, però dir que al Hitchcock mut hi ha tot Hitchcock és, en canvi, una veritat.

Arran de l’èxit d’un primer cicle amb el mateix títol, l’any passat, ara reprenem la col·laboració amb La casa de la paraula per aprofundir en les relacions entre cinema i psicoanàlisi.

La mítica Maureen O’Hara, amb la seva llampant cabellera pèl-roja –probablement, el motiu pel qual se la coneixia com “la Reina del Tecnicolor”–, va morir el 24 d’octubre d’enguany

Al febrer segueix la nostra revisió de les millors pel·lícules estrenades l’any anterior, escollides per un grup de crítics de diverses revistes especialitzades i mitjans generalistes; per fer-ho patent, incloem diversos extractes de les seves crítiques en la informació dels films inclosos en aquest programa.

De vegades, no veiem les coses perquè no volem; d’altres, perquè no en tenim imatges, o també perquè som incapaços de somniar-les, o d’interessar-nos pel que ens falta o no ens arriba.