Cicle

Escriptors i pel·lícules. De nou, amb el setembre arriba el cicle en què, cada mes, un escriptor vindrà a presentar-nos la seva pel·lícula de referència, l’obra que més l’ha marcat o, simplement, la seva obra cinematogràfica predilecta. Escriptors –i pel·lícules– de capçalera.

El malvat Fu Manxú, doctor per les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Edimburg, rei de l’enverinament i el crim, geni del mal, sostenia que els occidentals teníem pretensions imperialistes respecte d’Àsia, i que érem racistes. Tenia raó! Com també teníem raó els occidentals quan parlàvem del “perill groc”.

La “mundialització” no ha fet que el intercanvi d’imatges tingués en compte més centres de producció, sinó que ha fet créixer el flux existent, sempre en la mateixa direcció. Una filmoteca té, entre altres missions, la de contrarestar les tendències dominants del mercat. Per tant, en acollir una mostra de cinema marroquí actual estem en el nostre paper. No es fàcil, com ho prova l’escàs nombre de films africans que arribem a programar cada any.

Malgrat la força de la taquilla, l’opinió de la crítica encara marca tendències, rescata oblits i, si més no, afegeix un segell de qualitat a determinades pel·lícules. Un cop més, la Filmoteca programa aquests “millors films de l’any” designats per la crítica especialitzada i proporciona una nova oportunitat per gaudir d’aquests títols a la gran pantalla.

Cineasta, programador de festivals i historiador de cinema, Peter von Bagh va morir el passat setembre. Aki Kaurismäki s’ha volgut sumar, amb la seva presència a Barcelona, a l’homenatge que retem a qui va ser el seu amic, biògraf, actor ocasional i cofundador del mític festival El Sol de Mitjanit.

Acollim, com en edicions anteriors, la programació cinematogràfica del festival FLIC, que enguany fa un èmfasi especial en la translació d’obres literàries (contes, còmics) al llenguatge audiovisual.

Acollim, per tercer any consecutiu, la projecció de les tres pel•lícules finalistes als Premis Lux de cinema, que el Parlament Europeu atorga des del 2007 a les produccions que difonen els valors que la institució vol defensar.

Sud-àfrica ha estat durant anys una vergonya institucionalitzada. Una part dels seus ciutadans era discriminada pel color de la seva pell. Per llei. Un grup de fotògrafs en van donar testimoni. Uns novel·listes ho van explicar de manera extraordinària. Molts homes i dones, blancs també, van lluitar per acabar amb aquell món.

Si Franco va morir al llit, a Nicolaie Ceaucescu li van fer el llit. Fa vint-i-cinc anys. El general Stanculescu, home de confiança del dictador, va organitzar-li una manifestació de suport el 21 de desembre del 1989, retransmesa en directe, en què es van sentir els crits de «Jos Ceaucescu!» (‘Fora Ceaucescu!’).

El Teatre Lliure ha convidat Toni Servillo a presentar 'Le voci di dentro', un muntatge de l’obra d’Eduardo De Filippo que, a Itàlia, el 2013, va ser premiat com el millor de l’any, el més ben dirigit i amb el millor actor.