Tres films amb els quals la Filmoteca participa a la jornada internacional en record de la Shoah. Un d'aquests films, "Els il·legals", mai no s'ha vist a Catalunya en la seva versió íntegra.
Chris Marker va dir que hauria volgut viure en un altre món molt mes just i tranquil per dedicar-se a filmar allò que realment li agradava: els gats i les noies bufones. Dissortadament, no va ser així, però a canvi Marker ens ha deixat una prolífica filmografia, fascinant i suggerent, que cavalca entre el documental i la ficció, el cinema i la política.
Feliç aniversari Juan Marsé!
Juan Marsé, que aquest mes fa 80 anys, ha estat i és el gran novel·lista de la Barcelona de la postguerra. Un univers en què conviuen el mite i la realitat, les aventures infantils amb el drama dels adults, i en què sovint els nens són els qui descobreixen la veritat sòrdida que s’amaga darrera de la ficció imperial o guerrillera.
No hi ha cap altre cineasta que hagi escrit un guió per a Tarkovski, hagi adaptat Kurosawa en una producció nord-americana i hagi dirigit Sylvester Stallone en un film d’acció hollywoodià.
Polònia ha desaparegut diverses vegades del mapa del món. El 1795, per exemple, però també entre 1939 i 1945. En tot cas, des que es va acabar la Segona Guerra Mundial el cinema polonès sempre ha donat senyals de vida.
Al mateix temps que la càmera cinematogràfica arrossegava els primers metres de cel·luloide, embastava els fils d’una relació que avui encara continua: la de la moda i el cinema. El cinema ha creat modes i les ha recollit, conscientment o inconscientment.
Aquest estiu es van complir cinquanta anys de la mort de Marilyn i les commemoracions d’aquell 5 d’agost del 1962 es van multiplicar amb un regust necròfil accentuat per les circumstàncies, mai no aclarides, d’aquella desaparició prematura. Més enllà del mite i de la icona hi ha, tanmateix, l’actriu, i és a ella a qui volem retre homenatge, fora dels números rodons del calendari, ara i sempre.
La Daiei va néixer el 1942, fruit de la fusió de tres altres productores japoneses. Disposava de bons amics entre els militars en el poder i d’una sòlida aliança amb Fuji, fabricant de pel·lícula verge, però li mancava una distribuïdora i una xarxa d’exhibició.
El desembre de 1962, Raimon debutava a Barcelona. Només tenia tres cançons. Cinquanta anys més tard, celebrem una trajectòria que ha dut el cantant de Xàtiva arreu del món i que també inclou alguna incursió en el cinema i en la televisió.
Marco Bellocchio i Bernardo Bertolucci van recollir l’herència de Pier Paolo Pasolini per aixecar la bandera del Nou Cinema italià dels seixanta amb "I pugni in tasca" i "Prima della rivoluzione" com a vaixells insígnia.